Jordi Pujol té 92 anys i les artèries i el seu sistema circulatori i cardíac va donant mostres de debilitat. Aquest dilluns va patir un ictus degut a un trombe que havia taponat una artèria. Els primers símptomes van ser una afectació a l’àrea cerebral de la parla. Una ràpida detecció del problema de salut de qui va ser president de la Generalitat i el fet que els metges de Sant Pau poguessin accedir fins a la zona del problema a través de l’artèria femoral (van poder absorbir el trombe) han fet que Pujol hagi notat una millora, sobretot en la parla i en la part cognitiva bàsica. Ahir al vespre, font s properes a la família parlaven d’un estat de recuperació molt notable. Ara, però, cal esperar. Els metges indiquen que cal ser prudents, perquè no hi hagi un nou problema de salut en les properes hores i perquè cal esperar per veure quina és l’afectació que ha deixat en el cos de Pujol l’incident. Ha tingut una manca d’irrigació en una zona concreta i cal veure fins a quin punt hi ha una recuperació.
Lamentablement l’ictus és una afectació força comú, però que com a societat no tenim prou ben resolt. A vegades es fa difícil parlar de més prestacions socials i mèdiques per als afectats per aquesta paràlisi d’una part del cervell, amb graus d’afectació molt diversos, quan hi ha un govern de l’estat que planteja fer una mena de bossa d’aliments bàsics davant la crisi econòmica que afecta a molts dels ciutadans de l’estat. En els darrers anys, hem millorar moltíssim en la rapidesa d’intervenció, segur que també en la pròpia atenció mèdica, que deu estar als millors nivells mundials, però, en canvi, ens cal tenir una atenció pública permanent per a aquests malalts, que en la immensa majoria de casos quedaran amb afectacions de per vida. I aquí, el sistema flaqueja perquè passat el primer any de malaltia, prestada l’atenció per a la recuperació, s’abandona la part del manteniment de l’atenció, tant en la part, per exemple, de fisioteràpia, com en la prestació social, que per a moltes famílies seria fonamental. Passi el que passi en el cas de Jordi Pujol, segur que aquesta família podrà assumir la prestació de l’atenció que requereixi. Les mesures de suport anirien bé per a tanta i tanta gent més enllà de Pujol.
Llegint informacions sobre aquest accident circulatori de Pujol hi apareix, també, la necessitat que la família autoritzés la intervenció i el fet mateix que se li practiqués a una persona tan gran d’edat. Les condicions de salut de Pujol i que es tractés d’una afectació isquèmica i no hemorràgica deu haver justificat l’acció mèdica. Ara, els Pujols podran sumar-se a la causa de l’ictus.
