Quiosc

Regió7

Ricard Ribera Llorens

TRIBUNA

Ricard Ribera Llorens

Coordinador d’EUiA

Construir un país on viure

Diumenge passat vàrem celebrar la Diada Nacional de Catalunya, on Esquerra Unida i Alternativa vam tornar a participar a l’ofrena el solitari després d’uns quants anys participant en espais més amplis que han finalitzat el seu recorregut. És important fer una lectura del moment polític que viu el país, per posar les condicions de vida de la classe treballadora en el centre de la proposta política. Qualsevol projecte polític amb voluntat d’hegemonia ha de ser capaç de teixir aliances i complicitats, respectar la pluralitat i fer-ne una virtut, també a nivell municipal.

Les comunistes estem convençudes que tota proposta ha de passar per una política de classe i sobiranista, ja que perquè el país avanci és imprescindible que la classe treballadora avanci. Hem de construir un país on viure i no pas un país on sobreviure. Per fer-ho, cal un plantejament que faci anar de bracet els drets socials i els drets nacionals, amb conquestes concretes i assolibles que posin d’acord al conjunt de la nostra classe. S’ha de recuperar el catalanisme popular i hegemònic, aïllar els elements identitaris, tòxics o corruptes, així com confrontar amb les propostes neoliberals que buiden de contingut la idea de república. 

Aquest és el camí més curt per assolir una majoria capaç de fer trontollar el règim. Per recórrer-lo cal que les esquerres sobiranistes trobin punts en comú i no es mirin el melic o s’erri l’anàlisi. Pensar que es pot continuar un projecte polític entestat en la lògica d’octubre de 2017, com si el cicle no s’hagués tancat, és fer voluntarisme en lloc de fer política. Plantejar una Diada nacional enfocada a només una part de l’independentisme és un error greu.

Abans i després de la Diada, la calma estiuenca ha sigut relativa. Sectors com el dels monitors i monitores del lleure o l’hostaleria, que han patit la precarietat, amb el final imminent de l’estiu acaben generant un augment de l’atur, a causa d’una economia centrada en el sector serveis i un elevat pes del turisme. Un altre sector on s’ha demostrat la manca d’unes condicions laborals dignes és el de la neteja, la mort d’un treballador en el servei de neteja de Madrid n’ha sigut l’exemple més dramàtic, però no l’únic. Les treballadores de Fomento que fan la neteja del Tarragonès denunciaven, durant el mes d’agost, que havien de treballar amb elevades temperatures, com també es queixaven treballadors de Correus. 

Mentre la calor extrema ens demostrava que el canvi climàtic és una realitat inqüestionable, les mobilitzacions de treballadores no s’han aturat, estem convençudes i convençuts que tindrem una tardor calenta, no només a nivell climàtic. Hi ha més de 180 convenis col·lectius bloquejats a Catalunya i, a més, els salaris han pujat un 2’5% de mitjana, mentre que l’IPC està per sobre del 10%. En resum, o salaris o conflicte.

Compartir l'article

stats