Ala Viquipèdia en llengua castellana s’hi poden trobar articles dedicats a «San Baudilio de Llobregat (oficialmente, en catalán, Sant Boi de Llobregat )» i a «San Martín de Ampurias (en catalán y oficialmente Sant Martí d’Empúries)», entre moltes altres perles, però no hi apareix res sobre San Cucufate del Vallesato (que seria la traducció de Sant Cugat del Vallès) o Puerto-Buey, mentre que Llançà es presenta com Llansá però no com Lanzar. Podem imaginar que seria excessiu fins i tot per al viquipedista més castellanòfil, però segur que s’han fregat els ulls en saber que la comarca del Pallars Jussà ha estat transformada en Pajares de Yuso pel ministeri d’Agricultura al BOE de dimecres 14, en un llistat de comarques afectades pels freds d’abril on no es respecta cap dels noms oficials, que són els catalans. Per esmentar alguns exemples, hi trobem l’Alto i el Bajo Ampurdán, el Bajo Campo o la Cuenca de Barberá. I el ja esmentat Pajares de Yuso. Aquest darrer, d’entrada, fa pensar que algun funcionari va entendre com va voler un nom que li dictaven per telèfon, però una breu recerca permet trobar-li una explicació saberuda (en cap cas una justificació) a la ximpleria. I és que, segons Joan Coromines, Pallars deriva del llatí «paleares» que eren unes cabanes amb coberta vegetal, probablement palla, mentre que «yuso» és una antiga paraula castellana, en desús, per indicar unes terres baixes en oposició a les terres altes de la mateixa contrada: «De yuso» i «de suso». Que és justament el significat de Jussà (de baix), en oposició a Sobirà (de dalt). Ens podem imaginar el divertit funcionari traductor del ministeri d’Agricultura perpetrant la brometa mentre pensava: «quan es queixin els deixaré anar l’explicació filològica i hauran de callar». És curiós que no hagi anat fins el final i el Pla d’Urgell el canviï per Plana de Urgel, i no per Llano de Urgel. I que al Gironès només li giri l’accent en lloc de dir-ne Gerundense. Què fem, li ho agraïm amb un cactus?
