En l’últim Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat, els ciutadans posaven una nota de 7,7 al servei de Rodalies Renfe. Un 7,7!, com pot ser? Un 7,7 és una nota que els usuaris no donen ni al sistema de salut, ni als Mossos, dos serveis tradicionalment molt ben valorats. Potser en aquesta valoració tan alta hi té a veure que al darrer any la puntualitat, tot i les múltiples obres que s’estan fent a tota la xarxa, va ser d’un 93%, molt per sobre de Milà i de Londres, a un punt de París i a tan sols dos de la puntualitat suïssa de Zuric.
Com vostès saben, divendres passat va caure la xarxa informàtica que fa funcionar Rodalies, i als dirigents independentistes, amb el president al capdavant, els va faltar temps per reclamar el traspàs «integral» de Rodalies i, com sol ser habitual, les van dir de l’alçada d’un campanar. No queda clar si és ignorància o mala fe, és molt probable que hi hagi una mica de tot. Això ve després d’un estiu en què tothom s’ha vist capaç de dir-hi la seva des que Pedro Sánchez va anunciar la gratuïtat del servei. Com sempre, tots aquells que no l’utilitzen es van dedicar a anunciar les mil i una calamitats que, vistes des dels ulls dels usuaris, semblaven excuses per no fer-lo servir. Aquesta mala premsa dels trens és especialment estesa i intensa a Manresa, fins al punt que provoca que tinguem molt pocs viatgers, inclús molts menys que Vic.
Cal dir que el vicepresident Puigneró té competències plenes vers els trens. Ell decideix de qui són i a quina hora passen els trens per les vies. L’últim exemple, ha tret el servei a l’aeroport del sistema de Rodalies i l’ha encarregat als FGC pels pròxims quinze anys, fet que ha permès a aquesta empresa anar al banc per demanar el crèdit per comprar a Alstom deu trens nous. El vicepresident, tot i ser-ne responsable, és el primer a parlar malament del servei de Rodalies i contínuament afirma que Renfe no dona el servei que hauria de donar. La qüestió és que, per aquesta falsa comèdia, no signa el contracte de l’encomanda de servei amb ningú, fet que porta a fer que Renfe faci més de deu anys que ofereix el servei sense cap contracte signat, el que li impedeix demanar els diners per comprar nou material.
La distància entre l’opinió publicada i la realitat és abismal, fins i tot un columnista tan acreditat com Enric Juliana, en el seu vídeo del dissabte, feia servir les Rodalies per justificar el català emprenyat. Res més lluny de la realitat, l’usuari de Rodalies està emprenyat perquè cada cop li costa més arribar a final de mes i per això agraeix la gratuïtat del servei.
P.D. És molt estesa a Manresa la idea que el tren avui tarda gairebé el mateix que quan es va inaugurar el servei. Els primers horaris de trens editats de la línia Barcelona-Lleida donaven un temps de recorregut fins a Manresa que anava des d’unes sospitoses 2 hores per al ràpid, a 2 hores 15 minuts per a la resta. Vostès mateixos.
