Quiosc

Regió7

Josep M. Oliva

VEIENT-LES PASSAR

Josep M. Oliva

En perill d’extinció

El reportatge sortia a l’edició de dimecres i duia un titular contundent: «El segell, una espècie en perill d’extinció». Després explicava la causa d’aquella situació i anava a l’arrel de la seva decadència deixant clar que el primer que estava en perill d’extinció era el correu tradicional. I ho il·lustrava amb algunes dades concretes sobre la venda de segells en diversos estancs de Manresa i també sobre la retirada de moltes bústies. De fet no descobria res que no sabéssim. Diguem que informativament era un reportatge irrellevant, però testimonialment tenia molt més valor. Era un d’aquells que conservat a l’hemeroteca guanyarà amb els anys igual com guanyen els vins reposant al celler. Quan el llegeixin les generacions del futur podran saber en quin moment i de quina manera van canviar els nostres hàbits en la forma de comunicar-nos per escrit. Per això estaria bé que se’n fessin més de semblants fixant la mirada en altres costums que s’estan esvaint per donar pas a uns de nous. Reportatges que ara no ens semblarien cap notícia però que amb el temps podrien ser uns bons documents.

Que la gent ja no envia cartes és cosa sabuda però no ens enganyem pensant que allò que abans es feia de forma manuscrita ara es fa a través del correu electrònic. En realitat el correu electrònic també està quedant ja en desús substituït per la instantaneïtat i la brevetat dels missatges de whatsapp. També per la seva simplicitat, que se sol correspondre amb la simplicitat dels pensaments i amb la superficialitat de les relacions. Deia el filòsof Marshall McLuhan que «El mitjà és el missatge» i ho exagerava una mica, perquè l’important de debò és el contingut. Però també és veritat que no és el mateix llegir un «t’estimo» volàtil a la pantalla d’un mòbil que rebre’l escrit de puny i lletra en una nota que pots guardar tota una vida. Sí, tinguem-ho clar: el missatge també guanya o perd depenent del mitjà que s’utilitza, igual com perd un diari llegit en una pantalla o una cançó escoltada a través del mòbil. I això sense oblidar que amb la pèrdua d’alguns mitjans es perd també la màgia del ritual que els envoltava. En aquest cas la màgia de les cartes que arribaven a les bústies i que quan venien d’algú especial les obríem amb el mateix deler amb el que obrim un regal.

El reportatge de la Judit Esquerda ens alertava d’un món, el del correu tradicional, que està en perill d’extinció. Hauria de servir també com una advertència sobre la pèrdua d’una manera més pausada de viure la vida.

Compartir l'article

stats