Els sempre estranys moviments de confecció de llistes electorals van encaixant amb lentitud i precipitació al mateix temps. A Berga aquesta setmana se n’han produït un parell o tres. Depenent dels ulls de qui els observi seran un aclariment del panorama o un enfosquiment general. Sobretot a les dretes polítiques. Aquelles que neguen ser-ho i s’ofenen quan les etiquetem de tal forma.
Les esquerres eren i són les divisibles com amebes arreu, llevat de Cuba i Corea del Nord per raons dictatorials. Per aquí, des del PSUC fins els actuals Comuns de la Colau, sempre han ofert unes increïbles amanides de sigles mutants. A voltes ni ells s’aclareixen. Més recentment a Catalunya el mític gen convergent s’ha apuntat a les innumerables particions. Des de la històrica CiU d’asimetria bicel·lular fins als aparells actuals (amb esquerdes visibles) s’han transformat en diversos organismes polítics multicel·lulars. A set mesos de les eleccions hi ha nervis en els partits i en les persones que pretenen ser candidats. Les decisions preses i els rumors apareixen barrejats i cal anar amb compte, posant els focus en els primers i apagant-los en els segons.
Mentre a Manresa estan acostumats a la diversitat de candidatures més enllà dels partits orgànics, a Berga totes han acabat morint a les nits electorals dels darrers trenta-cinc anys. A un balcó del deteriorat carrer Major ha aparegut una pancarta amb la llegenda: «Estem treballant per Berga...» al costat de la icona clàssica indicant un lloc en obres. Surt a la superfície una opció no partidària sorgida d’una mena d’escissió. La proposta inicial de fer una llista unitària amb Junts per Berga va fracassar per alguns personalismes massa rotunds, sent necessària la presència d’un alt dirigent nacional per oficialitzar el divorci d’un matrimoni polític gens consumat. Serien una mena de borrassistes en clau local. Pocs dies abans s’anunciava a Ramon Caballé, joveníssim i històric militant a la plegada, com la foto al cartell electoral dels hereus de Pujol. L’aparell per davant de qualsevol altra consideració.
A les averies de Berga de la cosa pública, les seves inèrcies negatives, les carpetes pendents anquilosades, els desequilibris en el pressupost i els deutes finançats un cop i un altre es podria afegir un mosaic de grups polítics per complicar-ho tot encara més. Amb la CUP al poder, de moment sense líder anunciat i les seves dues ànimes topant subterràniament, l’aspirant local socialista fent com el cap de l’oposició Salvador Illa i els d’Esquerra en terra de ningú, el fraccionament confirmat de l’oposició actual en diferents grups presenta un horitzó ben enrevessat. Fins i tot hem vist resurreccions per la Diada, com si fóssim en una Setmana Santa patriòtica. A l’homenatge floral a Rafael Casanova va dipositar-hi un pom de flors roges qui manté la marca «Decidim», l’escissió convergent de fa tres anys. Van esgarrapar 180 vots i potser el setè regidor d’uns junts molt mancats d’adhesius resistents. Continuarà.
