Quiosc

Regió7

Gonçal Mazcuñán i Boix

Decebuts i avergonyits

Com la resta de mortals que vivim, pensem, parlem i actuem en català, la meva capacitat de comprensió d’allò que fan els nostres polítics queda superada de llarg en els límits del que consideraríem humanament raonable. L’exigència de compromís a que ens sotmeten no és gens comparable, gens, a la que ells practiquen. El seu comportament no és comprensible per a la gent que diuen representar. Dia que passa, incongruència que empenyen. Aquesta setmana hem tornat a patir vergonya aliena veient com rivalitzen per acabar de desfer allò a que els obligava el mandat del 52% dels votants. Pendent avall, els costarà mantenir la gara-gara fins a la primavera de l’any que ve, per guanyar o perdre les municipals que justificaran trencar el govern i avançar eleccions autonòmiques per poder manar amb uns socis més complaents.

Vist i comprovat de què són capaços, costa imaginar que hagin parat atenció al missatge, transparent, del PSC: «Catalunya mai serà independent». Saben de què parlen perquè són PSOE en estat pur. I el PSOE ho ha dit per activa, per passiva i perifràstica: Espanya és una i indissoluble. Mai es farà un referèndum (ni per l’autodeterminació, ni per res, «perquè els referèndums divideixen»), ni es parlarà d’amnistia, ni de concert econòmic que corregeixi el dèficit fiscal, ni, ni, ni. Ara toca parlar de la crisi energètica que enriqueix les companyies amb portes giratòries. Només podem parlar de governabilitat per afrontar la recessió provocada pel mal govern de les elits econòmiques i polítiques, que abocarà empreses i treballadors a la misèria. Potser es parlarà de recuperar l’Estatut del 2006 (per tornar-lo a «cepillar»). I de la reforma del codi penal que continuarà provocant somnis humits en la cúpula del poder judicial, tenint carta blanca com tenen per perpetuar la persecució de les idees i els qui qüestionen la «unidad de la pátria». I com que no se n’amaguen, el PSOE ni la gent que el vota, que el 155 és el millor antídot contra la febrada catalanista que els causa malestar, no cal especular gens més en què es pot esperar de la taula famosa i de la concòrdia que mastega, remuga, parla entre dents el president a l’ombra. Tocarà empassar-se el gripau de la seva victòria electoral després d’haver recuperat els votants (convenientment radicalitzats contra el català) que els van prendre Ribera, Arrimadas, Girauta, Carrizosa, Cañas i companys professionals de la crispació. No cal témer l’arribada del PP i la dreta més extrema al govern de l’Estat. Amb ser conscients de com pensa i actua el PSOE-PSC, seria suficient per deixar de fer el ruc i passar a l’acció sense perdre més el temps, però... us hi jugueu un pèsol que ens tornaran a decebre i avergonyir?

Compartir l'article

stats