Ni política ni futbol, aquest diumenge va de cinema i força més. D’aquí a cinc dies s’enceta la divuitena edició del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, el CLAM. Des del seu naixement a Navarcles, el certamen n’ha passat de tots colors, quan molts com el Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa es van veure obligats a apagar pantalles per culpa de la crisi, malgrat el bon moment que vivien, el CLAM es va encongir defensant-se per arribar a la majoria d’edat i fer-se gran.
Sota la direcció del dramaturg i cineasta Esteve Soler, s’ha presentat la millor edició de la seva història amb una trentena de llargmetratges d’estrena a Catalunya, una programació extraordinària amb el bo i millor del cinema social del moment. Els multicinemes Bages Centre han recolzat una iniciativa allunyada dels circuits comercials, per convertir-se en seu central d’una programació que es repartirà entre la capital del Bages, Navarcles i Sant Fruitós; les complicitats que s’han teixit amb persones, entitats, productores, distribuïdores i estaments oficials, han fet possible que la Catalunya central torni a ser capital cinematogràfica, a més de centre d’evolució social, amb la gran pantalla com a eina de reivindicació i transformació. Cal posar en valor la mà estesa que els ajuntaments, tant de Manresa, com de Navarcles i Sant Fruitós de Bages, han ofert, sense dubtar-ho a l’hora de tirar endavant, un dels projectes culturals més progressistes de la darrera dècada a casa nostra.
Disseccionar el present per millorar el futur, però no només a les sales de projecció, és el que proposa el CLAM: Un programa amb la FUB per detectar problemàtiques socials, tallers i xerrades donant suport emfatitzat a la feminitat i el col·lectiu LGTBIQ+, el tercer Premi INSERT d’AMPANS per fomentar la creació audiovisual com a eina de formació i desenvolupament per a les persones amb diversitat funcional, una nova edició del Premi Pere Casaldàliga reconeixent els projectes més solidaris, o l’homenatge a l’avantguardisme social i cinematogràfic del manresà Toni Serra, són només alguns exemples que poden consolidar al CLAM, també fora de la pantalla, com a certamen de referència a Europa.
Tenim poques oportunitats com aquesta i el futur dependrà, en bona part, de la resposta que tant els cinèfils com tots els sectors implicats en la construcció d’un futur més just i solidari, li vulguin donar. No va només de cine, no es tracta d’un Festival de crispetes, ens han plantejat un espai transversal d’innovació cultural i social que no podem deixar perdre, valdrà la pena que del 23 de setembre al dos d’octubre fem un CLAM a favor de la creació audiovisual, com a eina per provocar l’anàlisi, reflexió i transformació, cap a una societat millor.
