Hi ha qui s’imagina que les editorials, pel fet d’editar llibres, que són font de coneixement i cultura, són tan nobles i honestes com els llibres que publiquen. Arran de la mort de Jordi Cussà, els hereus del seu llegat han confiat a una agència literària els drets d’edició de la seva obra literària. No solament de l’obra inèdita, que n’hi ha, i força, sobretot teatre, sinó fins i tot d’aquelles novel·les que, més per amor a l’art que amb un interès mercantil, editorials com l’Albí i La Breu van publicar amb la confiança i la lleialtat recíproca entre autor i editors. Doncs bé, mort en Cussà, el que no siguin pessetes són punyetes. I així és com, a partir del primer de gener vinent, una tercera editorial ha adquirit els drets d’edició de novel·les tan celebrades com Cavalls salvatges, El ciclop i Formentera Lady, obres que en vida del seu autor van generar més satisfaccions que beneficis als seus magnànims editors. Però això no és tot. En endavant, i a mesura que vagin vencent els contractes, l’agència jugarà al joc de qui en dona més. I alhora, en el cas dels títols esmentats, els exemplars encara existents hauran de ser retirats de les llibreries i destruïts, convertits en pasta de paper. Ningú no dubta de la legalitat de l’operació, per més insòlita que pugui semblar-nos. També deu ser legal comprar els drets de traducció d’una obra estrangera al castellà i al català, i editar-la només en castellà, impedint la competència d’una possible versió catalana. Sap greu i fa mal constatar com un escriptor lliure, que mai no es va deixar seduir pels gustos del mercat lector i els interessos mercantils, hagi acabat sent víctima d’un enviliment gens edificant per part d’un oportunisme matusser i indigne contra qui, mai que alcés el cap, l’acotaria a l’acte, ple de vergonya aliena i etzibant el més picant dels renecs.
