Quiosc

Regió7

jordi agut

Dues normes

Fa uns mesos, algú que n’entén molt, de bàsquet, em va dir que jo no hauria d’opinar, ni escriure d’aquest esport perquè no en soc entrenador. Segons el meu punt de vista és com si et diguessin, que no pots opinar de política perquè no ets polític. A més, com que em paguen per parlar-ne, continuaré fent-ho, malgrat que emeti algunes opinions que potser no són gaire populars entre els que sí que en saben.

Segurament és massa d’hora per ser taxatiu i caldrà veure com evoluciona, però no m’agrada la norma de poder servir de banda o de fons des del camp propi sense que l’àrbitre toqui la pilota. Pel poc que he vist, trobo que hi ha masses inconvenients per pensar que surti bé. Els jugadors han de fer-ho des del punt correcte. Si no, els àrbitres interrompran l’acció. En partits de competició, això pot provocar protestes del públic per entendre que tallen una opció bona d’atac del seu equip. Això es pot intensificar quan hi hagi canvis o temps morts demanats. A més, em fa la sensació de partit de premini dels dissabtes al matí, quan la canalla corre darrere la pilota per servir primer. Poc seriós. I si retens la bola, o n’obstaculitzes el servei, hi haurà tècnica? Aleshores encara s’alentirà més el partit.

Sí que estic d’acord amb l’altra norma, la de reduir les possibilitats de consulta al monitor, l’instant replay. Des que va entrar en vigor, sobretot en accions sense importància, ha estat una tortura i ha provocat que els àrbitres assumeixin menys responsabilitats i hagin abaixat el nivell. És el que penso. Però no em feu gaire cas perquè no soc entrenador de bàsquet.

Compartir l'article

stats