El 8 de setembre es va celebrar la commemoració dels 30 anys del Museu de la Tècnica de Manresa, com va explicar Regió7. A l’acte, dins del temple de l’aigua, hi van assistir 150 persones. Tres van ser els actes més importants de la jornada: el canvi de nom del Museu de la Tècnica a qui es vol donar una nova orientació a través del «Museu de l’Aigua i el Tèxtil de Manresa», (MAT) ja que segons els seus responsables «es vol aprofundir la connexió del Museu amb la ciutat». Es tracta de donar més rellevància a les dues exposicions permanents que s’hi conserven: la de la cinteria i la de l’aigua. Les cintes han estat un referent manresà i català des de finals del segle XIX. Aquesta especialització es té en gran estima a Europa. La construcció de la Séquia al segle XIV va permetre el creixement de la ciutat i va desenvolupar els usos de l’aigua de manera espectacular. En segon lloc, l’agraïment emocionat a Pilar Alonso, que durant 30 anys ha tingut tot tipus de responsabilitat, especialment com a restauradora i conservadora de les peces que integren el museu. I, en tercer lloc, l’actual director Eudald Serra, que va conduir l’acte de manera eficaç, va recordar que des del passat abril, l’ens forma part del registre de Museus de Catalunya, en la categoria de museu monogràfic. Ara, la ciutat compta amb dos d’oficials al servei de la societat, cadascun d’ells referents en els seus àmbits: el de l’Aigua i el Tèxtil; i el Comarcal del Bages.
Els orígens cal buscar-los en el 125è aniversari de la Caixa Manresa, llastimosament desapareguda, quan el seu director general Francesc Domènech Bartra, el també conseller de la Caixa i gerent d’Aigües de Manresa, Josep Alabern Valentí, es van posar d’acord en la conversió dels Dipòsits Vells en un Museu tècnic, amb l’esperit de servei a la ciutat. L’entitat va finançar el projecte. La idea va tenir el suport de l’alcalde, Juli Sanclimens Genescà, el president de l’entitat bancària Valentí Roqueta Guillamet i Ramon Busquet Guixé, que també era conseller de Caixa Manresa i formava part del Consell d’Administració d’Aigües de Manresa. El Museu de la Tècnica es va inaugurar el 1992. Durant aquests 30 anys d’existència s’ha treballat constantment en la conservació i recuperació, l’estudi i difusió del patrimoni local, comarcal i nacional relacionat amb el món de l’aigua. Es va agrair al gremi cintaire per les seves aportacions al Museu, com a Aigües de Manresa i la Junta de la Séquia pel seu esforç. Serra té clar que l’ànima del Museu és la seva gent a qui va agrair el treball i l’esforç que fan diàriament. Per la seva banda, uns treballadors il·lusionats van deixar constància en un vídeo del que ha significat per ells el Museu i posen esperances en el futur de l’equipament. Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) va recordar que el Museu de la Tècnica es va integrar dins la xarxa de museus catalans amb 26 més i forma part del patrimoni de la societat industrial. Ara està fent els deures per anar més endavant amb un projecte engrescador de referència nacional. Laia Muns, directora de la Fundació Aigües de Manresa va explicar que el MAT és una aposta de futur i un espai més de l’esmentada Fundació-Junta de la Séquia, que rep el nom de Parc de la Séquia, juntament amb Can Font, l’Infoséquia i la casa de la Culla.
