Quiosc

Regió7

Ramon Felipó

TRIBUNA

Ramon Felipó

Bibliògraf

Els Blanxart i Berga

Ara n’hi ha que diuen que volen fer una cooperativa a cal Blanxart del carrer Buxadé; cal recordar que els Blanxart venien de Sant Joan de les Abadesses. El primer que va venir a Berga fou n’Eduard Blanxart Siqués que va tenir diversos fills i nets, que foren advocats, notaris, metges o músics. Fou pare de Josep Blanxart i Camps (Berga 1814 - Barcelona 1885) i té una important producció literària. Era liberal, monàrquic d’Isabel II, advocat, batlle de Berga, va ser secretari del Ferrocarril Mines Sant Joan de les Abadesses i secretari de la Universitat de Barcelona. Va escriure la primera història de Berga Recuerdos Historicos de la Villa de Berga, Dedicada a Antonio Feixa, Alcalde Constitucional de dicha Villa (Barcelona, 1854) i La Ermita de Nuestra Señora de Queralt, (Berga, 1861) entre moltes d’altres.

El pintor Marià Fortuny va viure l’any 1854 a Berga a cal Blanxart. El canonge de la Catedral de Tarragona, Antoni Cassú, va facilitar-li el contacte amb la família berguedana. Tenia, aleshores setze anys, i es va creure convenient que li aniria bé marxar d’una Barcelona que era amenaçada pel còlera-morbo. Quan era a Berga li encomanaren que fes un dibuix de la Mare de Déu de Queralt que tres anys més tard va deixar fet. Fou gravat per Lechard a Barcelona. Aquestes planxes emprades per estampar el gravat el dia 26 de gener del 1880 foren lliurades a la Junta de Queralt, segons consta en el Llibre d’Actes de l’Ajuntament de Berga, on també consta, que es fa cessió en «depósito de las planchas molde litográfico». En el Llibre d’Inventaris de la Junta del Santuari Queralt es pot llegir que l’any 1923 i el 1928 encara hi havia el clixé de Fortuny al santuari. Quan els del comitè de Berga varen saquejar i cremar Queralt el juliol del 1936, varen desaparèixer. La col·lecció de l’Institut Gaudí de Reus, exposa dos paisatges berguedans pintats per Fortuny.

A Olesa de Montserrat hi ha un institut que du per nom IES Daniel Blanxart i Pedral catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials Tèxtils de Terrassa, professor a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Terrassa, a l’Escola Industrial i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Va ser el fundador i director del Laboratori d’Assaigs i Investigacions Tèxtils del Condicionament Terrassenc (1908), té dedicat l’institut de segona ensenyança d’Olesa de Montserrat, la revista d’aquest institut es diu «El Cavall Blanxart», a Olesa també hi ha un carrer dedicat a Blanxart. Va fundar el Laboratori Tèxtil de la Mancomunitat de Fabricants de Teixits de Catalunya. A Olesa, un Blanxart com a metge que era, es va fer edificar una casa espectacular. El febrer del 1975 es va inaugurar un monument en la seva memòria, al Parc Municipal d’Olesa de Montserrat.

L’última propietària de la casa Blanxart de Berga amb el cognom Blanxart fou Humbelina, que havia estat la reina dels Jocs Florals-Certamen Literari fet l’any 1916 per la coronació de la Mare de Déu de Queralt. Humbelina es va casar a l’església de la Mercè de Barcelona i l’oficiant del casori fou mossèn Jacint Verdaguer. Aquesta va vendre la casa al doctor Dasveus, del carrer de Sallagossa de Berga, per herència, la casa, va passar a la seva filla i després a la seva neta l’advocada Magda Martínez Dasveus.

Compartir l'article

stats