Regió7

Regió7

Pere Bonet

Pseudosantes

Cal advertir que aquest Badant no vol faltar al respecte a cap de les persones que es puguin identificar en el breu article, encara que elles no el puguin llegir. S’acaba l’estiu i unes reflexions, refrescants, no sobren mai.

De tant en tant, les societats, segurament caldria dir les comunitats, davant situacions concretes, creen estats emocionals compartits. Una part de la psicologia social es dedica a estudiar aquests fenòmens, i és que hi ha estudiosos per tot! Fa segles, la manera de compartir fets i difondre la informació era únicament oral; s’hi va afegir la possibilitat d’escriure el relat dels fets, posteriorment la transmissió oral i actualment, en el moment dels esdeveniments, s’hi afegeix la transmissió visual, la rapidesa de la transmissió potenciada, tot l’anterior, per l’ús de les xarxes socials via digital. Unes eines potents que ajuden a establir un estat emocional social comú, de gran abast pel que fa al nombre de persones. La visualització immediata dels fets ens potencia la percepció de participar-hi, de ser-ne coprotagonistes i de sentir-nos actors actius. Compartir imatges aporta credibilitat a allò que vivim i com ho sentim.

Aquest sentiment ens fa establir vincles interpersonals i sentir-nos membres actius d’aquesta comunitat global, d’un mateix col·lectiu. Veure imatges de sofriment i dolor, ens pot portar al concepte del patiment distant, aspecte elaborat per erudits i que predisposa a una, més fàcil, manipulació de les persones. Les emocions compartides poden ser fàcilment utilitzades políticament tant a favor com en contra d’una idea determinada.

Fa segles, quan no existien ni les xarxes socials ni uns mitjans de comunicació a l’abast de gran part de la població, les comunitats eren més petites, la possibilitat de santificar una persona o, en la cultura cristianohispànica de condemnar-lo a la foguera, era fàcil i, fàcilment creïble per a la majoria.

En aquests dies d’embafament dels actes per la mort de la reina del Regne Unit, i davant un esclat emocional tan intens, m’he plantejat diversos dubtes que passo a exposar: els milions de persones que han sortit als carrers del Regne Unit arran de la mort de la seva reina són les mateixes que van sortir al carrer quan va morir la seva jove, la que va ser batejada, posteriorment, com la princesa del poble? La manifestació del respecte que hem vist eren cap a la persona, o a la institució monàrquica? O un agraïment per la seva capacitat de callar? La sobredosi d’imatges a l’Estat espanyol podria ser un intent d’apuntalar el feble sentiment monàrquic espanyol? O de reunir la família?

Tornant al Regne Unit, a la princesa i a la sogra, durant l’edat mitjana, quina d’elles hauria sigut elevada a la categoria de santa?, podria donar-se el cas que totes dues. No n’estic segur, sort que l’Església anglicana no té la facilitat de nomenar sants, o almenys no tant com ho fa la catòlica; ni Enric VIII, fundador de l’Església anglicana va ser un sant ni va ser nomenat com a tal.

Compartir l'article

stats