José Muñoz va néixer el 1940 a Baena però de molt petit la família va traslladar-se a Catalunya. Eren, doncs, emigrants, però sense tantes ganes de tornar com les d’aquells que dues dècades més tard marxarien sols de l’Espanya més endarrerida cap a Alemanya, França i Suïssa en una exportació massiva de mà d’obra que va suposar un alleugeriment notable per a l’economia espanyola al preu del drama personal. A aquests emigrants s’adreçava el programa de Radio Nacional De España para los españoles que presentava Maria Matilde Almendros, a la qual en José Muñóz, que feia carrera a la canción española amb el nom de Niño de Baena, va dedicar (i enregistrar) una composició el 1969.
En antena del 1964 al 1978, De España... no va ser només un programa de gran audiència sinó que es va convertir en un fenomen en emetre’s també per ona curta perquè el poguessin escoltar els emigrants allà on eren. Es tractava del tradicional espai de discos dedicats amb els corresponent missatges, però aquests vessaven d’enyor per la distància. De la mare al fill, dels nets a l’avi, de la promesa al promès, amb l’anunci d’un naixement, d’un casament, d’una primera comunió o d’una jura de bandera. N’hi havia tants, que n’havien d’agrupar una colla abans de cada cançó. I a partir de l1969, una de les més sol·licitades era justament la que el Niño de Baena va dedicar a l’Almendros. Es titulava Locutora i començava així: «Locutora, tu que mandas los mensajes desde Radio Nacional, locutora, a todos los emigrantes que en nuestra patria no están, locutora, de España siempre me acuerdo, locutora, locutora, Maria Matilde Almendros».
La carrera de la manresana va ser llarga i diversa, a la ràdio, al teatre i a la televisió, en català i castellà, de Terra Baixa a Doctor Caparrós, però milions de persones la recorden encara com la veu càlida portadora de tendresa, des de la Península, als éssers estimats que buscaven fora el que la misèria els negava a casa.
