Fer un transport públic competitiu que tregui cotxes de la carretera no vol dir crear una línia d’autobús que utilitzin només els qui no tinguin ni la més remota possibilitat d’agafar un cotxe; un bon transport públic no és aquell del qual fugen tots els passatgers que tenen una altra alternativa. Un bon transport públic és el que permet fer un desplaçament en un temps semblant al del vehicle privat, amb una comoditat raonable, amb un preu més econòmic, amb més seguretat, amb més fiabilitat i amb la possibilitat de dormir o treballar pel camí. Aquestes són les condicions que han de tenir els busos de Manresa a Barcelona i a la Universitat Autònoma que aquests dies van plens de gent dreta o deixen clients a l’andana per falta de capacitat. Un bus que et fa anar dret durant tres quarts d’hora per l’autopista, o que et fa assumir el risc de no poder pujar-hi i arribar tard no és una alternativa. Així ni es descongestiona la carretera ni es combat el canvi climàtic. Així es crea un greuge a qui té la desgràcia d’haver de desplaçar-se en hores punta, i s’alimenta la idea que, com el cotxe particular, no hi ha res. Just el contrari del que s’ha d’aconseguir.
