Quan les guerres no tenen un guanyador clar sempre s’acaba dient que, per acabar així, podríem haver parat molt abans. A la guerra d’Ucraïna segurament passarà. I segurament el punt on podrien haver parat és justament aquest, avui, ara. Putin passa a mobilitzar civils i avisa que la disposició a utilitzar tot l’arsenal disponible «no és un farol». Això obligarà inevitablement a incrementar la implicació occidental en el conflicte, i molt particularment la de l’actor clau, que -mentre Xina no es mogui- és Estats Units. A Biden se li comença a posar cara de Johnson. El successor de Kennedy detestava la idea de cremar energies a Vietnam en una guerra en la qual no creia, però el seu secretari de Defensa, McNamara, i tots els militars, li asseguraven que amb un altre enviament de tropes la victòria estava assegurada. I després un altre. I no n’hi havia mai prou. McNamara va acabar admetent que l’escalada va ser un error, però quan ja no tenia remei. I la cosa va acabar com hauria acabat si ho haguessin deixat córrer deu anys abans. Les distàncies que cal salvar són molt grans, però la comparació és inevitable. Putin no pot guanyar aquesta guerra. Biden tampoc. Ucraïna hi sortirà perdent encara que aconsegueixi guanyar-la, i Europa la pagarà molt cara. Com més tardin a parar, més guanyen els xinesos.
