Quiosc

Regió7

Joan Canongia

Des del meu costat del prisma

Joan Canongia

Els últims que paguem

Des de l’any passat l’autopista Terrassa-Manresa hauria de ser lliure de peatge, si no fos pel mai explicat allargament de la concessió fins al 2036, per «la baixa intensitat de trànsit» es va dir, que no justificar. Una decisió totalment arbitrària del govern de l’època que continuem pagant tots els ciutadans, sense cap explicació que ho justifiqui.

Tots els governs que han vingut després ens han promès el desdoblament de la carretera convencional, la C-55 com la coneixem. Ningú se n’ha plantejat seriosament el rescat. Un treball molt acurat, fet per Àlvar Garola, del Departament d’infraestructura i territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, datat del juliol del 2015, xifrava el cost màxim del rescat dels drets de la concessionària, després de l’allargament, en 776 milions. Comptant que han passat 7 dels 21 anys que restaven de la concessió podríem dir que el cost màxim actual de reversió seria d’uns 500 milions d’euros.

El més a prop que hem estat del desdoblament de la C-55 va ser el 2015, quan la Generalitat es va gastar més de 2 milions en la redacció del projecte amb un cost total d’execució de 115,5 milions, possiblement amb una actualització de preus, ara estaríem poc per sota dels 150 milions. La realitat va ser que, en lloc de fer una via ràpida segregada amb dos carrils per direcció, van fer una actuació d’urgència i van segregar els sentits. L’any 2019, el director general d’Infraestructures, en una trobada al Col·legi d’Enginyers de Camins Canals i Ports, va afirmar que les actuacions que s’havien dut a terme havien baixat i molt la sinistralitat a la carretera a un preu molt econòmic. A la majoria ens va quedar clar que el que era una actuació d’emergència s’havia convertit amb l’opció definitiva.

És cert, els morts s’han reduït molt, però la mobilitat s’ha complicat molt més, atès que ara qualsevol incident que s’hi produeix es converteix amb un col·lapse total. La carretera s’ha convertit en una autèntica ratera, i amb més de 25.000 vehicles diaris, com és lògic, d’incidents n’hi ha sovint. Aquest és el nus de l’assumpte, la legislació catalana ens diu que quan una via té una intensitat mitjana diària per sobre dels 10.000 vehicles, aquesta s’ha de desdoblar per tal de poder assumir el trànsit. La C-55 supera el límit legal dues vegades i mitja, de fet, fa molts anys que s’incompleix la llei, atès que fa molt de temps que el trànsit supera els límits permesos.

Crec que l’alliberament del peatge seria la solució més racional. El cost, per evitar un llarg plet, hauria d’estar als voltants de la meitat del que deia l’estudi. La infraestructura ja està feta, si tenim present que, si res no s’espatlla, el primer semestre del 2024 entrarà en funcionament el tram Viladecavalls-Abrera de la B-40, el que ens connectarà per via ràpida amb el Baix Llobregat i el Port de Barcelona, la C-55 quedaria pel trànsit de la comarca, el que milloraria molt la mobilitat interna. I de passada, deixaríem de ser els únics que paguem del país.

Compartir l'article

stats