Trobo realment interessant que Marta Rovira i Anna Gabriel, primer, i ara Jordi Cuixart hagin triat Suïssa com a refugi, perquè en tornaran clarament renovats, quant a coneixements i comportaments democràtics. Res millor que un bon professor o un país sencer, en matèria formativa. Vegem per què.
Suïssa es troba entre els primers països del món en qualitat democràtica, de manera que les nostres fugitives i refugiat voluntari trobaran, en tot lloc i moment, persones, organitzacions i institucions preparades per explicar què s’entén per democràcia i comportaments democràtics.
Per exemple, si parlen amb un alcalde, veuran com cap ajuntament en cap dels cantons suïssos se li ha acudit mai posar una bandera que no sigui oficial en la seva casa consistorial. Tampoc mai se’ls ha ocorregut trencar el jurament fet de fidelitat a la Confederació Helvètica, ni mai han convocat cap referèndum ni consulta que no complís tots els requisits legals.
Si parlen amb diputats o presidents de parlaments cantonals, veuran com el compliment de les lleis vigents és «marca de la casa», d’ara i de sempre. Si en algun d’ells se’ls hagués ocorregut organitzar un despropòsit com el de les sessions dels dies 6 i 7 de setembre de 2017, el Govern Federal, l’endemà a les 7 del matí, hauria dissolt la Cambra i desmuntat tot l’acordat. De fet, actes semblants són impensables a Suïssa.
Però, seguim amb els contactes. Si parlen amb algun dels set ministres que componen el Govern Federal, veuran com és impensable sortir de la legalitat en la qual actuen i no permetrien que cap ajuntament, ni cap cantó, emprenguessin camins il·legals.
I en matèria de referèndums, se n’han dut a terme més de 600 de caràcter federal (nacional) i uns quants milers en l’àmbit cantonal i municipal, des de la implantació de la democràcia directa que regeix aquell país. Ni un dels celebrats incomplia els preceptes legals, i ningú es pot imaginar la convocatòria d’un de forma il·legal com van voler fer a Catalunya.
En fi, que com a protocol, serietat i rigor, no podien elegir millor país, de manera que quan tornin, si tornen, segur que podran explicar als seus companys de partit o moviment com funcionen les coses en un país democràtic.
I en puc donar fe, com a dirigent de casals catalans, quan anava a demanar permís per organitzar alguna festa o trobada de catalans. La senyera es podia posar en el quart pal de la universitat o pavelló on fèiem la trobada, sempre darrere de la suïssa, la cantonal i la municipal. I si volíem cantar o interpretar Els segadors, ho havíem de fer després d’escoltar l’himne nacional suís... i així, en tot i per tot. Claredat, rigor i contundència absoluta en el cas d’incompliment.
Qui cregui que el succeït a Catalunya hagués pogut passar en un altre país europeu és que no ha voltat gaire. Només pensar en situacions semblants a França, Alemanya, Àustria, ja n’hi ha prou per garantir uns efectes molt més ràpids i contundents. Així doncs, la formació que estan rebent les dues fugitives i el nou inquilí tindran efectes molt beneficiosos per a les seves organitzacions. No en tinc cap mena de dubte. Temps al temps.
