Quiosc Regió7

Regió7

Carta de los lectores

Miquel González Quintana

Cartes dels lectors

Carles III rei

Carles III ja és rei d’Anglaterra, com correspon a una monarquia on el càrrec passa de pares (en aquest cas mare) a fills, com si el país sencer fos l’anell de l’àvia o el rellotge de butxaca del besavi.

En uns pocs dies estem comprovant com és el personatge. Tots hem vist la seva cara en demanar que li treguin la safata de la taula a la signatura de proclamació i com s’enfada per la ploma que perd tinta. Si miren un vídeo de YouTube que parla de les seves manies, veuran que és una persona a qui se li ha de planxar cada dia el pijama i els cordons de les sabates, o que cal posar-li fins i tot la pasta de dents en el raspall.

Un antic ajuda de càmera explica que, en certa ocasió, el va cridar per demanar-li que li recollís un paper que li havia caigut a terra, i que abans d’un viatge envia al seu destí el llit, les fotos de la tauleta de nit, la tapa de l’inodor i el paper higiènic.

Tot això serien anècdotes si després fos un rei amant del seu poble, respectuós amb els seus súbdits, bon governant i un exemple d’honradesa, però que hagi de despatxar a més de 100 persones que l’han servit durant anys a la seva residència, no augura res de bo. 

I malgrat tot, la guàrdia real ha proclamat que era «el nostre únic senyor feudal, legítim i per dret». No puc imaginar una forma millor de submissió i vassallatge, quelcom que un no pensava veure en ple segle XXI, per més conservadors que siguin els britànics.

Això és el que suposa tenir una monarquia i, si sabem quelcom dels seus secrets, és perquè l’anglesa és més oberta, propera i tolerant que l’espanyola.

Compartir l'article

stats