Fa una setmana que Santpedor viu amb més dignitat de la molta que sempre ha tingut, ha passat a ser una població que no permet el maltractament animal, certificant-ho per segona vegada, amb pocs anys de diferència en la seva història més recent. Aquests deuen haver estat dies de sentiments enfrontats, a parts força iguals, entre tota la població; els uns amb el desànim de la derrota i els altres amb l’eufòria de la victòria; però hi ha un petit col·lectiu que, si no ho ha fet, el govern municipal, hauria d’afrontar una reflexió important: El posicionament de principis que se suposa han de tenir aquelles i aquells que hem escollit per representar-nos, tant en la calma com en el conflicte.
El 2019 ja es va realitzar la consulta, va votar el 36 % del poble i van guanyar els animalistes per 46 vots. Aleshores el consistori va cedir a la petició dels defensors de la tradició, adjectiu de dubtosa aplicació per a una festa que no era ni centenària, i es va posicionar a favor de la demanda avalada per un grapat important de signatures. Malgrat les tensions viscudes en la primera consulta, se’n va convocar una segona amb la promesa que aquesta sí que seria vinculant –seria fàcil fer un paral·lelisme amb l’1-O, però ho deixarem córrer–, perquè els favorables a la «tradició» argumentaven que les vaquetes «uneixen molt el poble» i, de fet, el poble es va unir per participar encara més, 2.750 persones, el 43% es va manifestar per tornar a dir que no amb una diferència a favor seu de 41 vots, que no són pas pocs tenint en compte que una quantitat similar, a Manresa, va valer una alcaldia. Sembla que ara ha quedat més que clar, però és inevitable qüestionar-se per què els vots d’aquesta segona consulta són millors i més decisius que els de la primera?
En un tema que dividia la ciutadania, els governants electes no es van voler posicionar per un sí o per un no, segons elles i ells per no influir en la consulta; postura curiosa, o si més no dubtosa, si tenim en compte que els votem precisament per les seves idees i la seva capacitat d’influir en temes que ens afecten. Davant de la seva actuació, no s’han d’estranyar si ara molta gent pensa que, més enllà de per un sí o per un no, l’immobilisme va ser provocat per un vot més o un vot menys en unes eleccions molt properes.
Estic segur que els fills més il·lustres de la vila, en Pep Guardiola i el Timbaler del Bruc, l’un des del Regne Unit i l’altre des dels altars de la història, avui proclamen el seu lloc de naixença amb més orgull; de la mateixa manera que estic convençut que tots dos, defensors dels principis amb fermesa i decisió, persones de sòlides conviccions i clares actuacions, no haurien aplaudit la manca de posicionament dels governants del seu poble.
