A les 10 de la nit, a les 7 de la tarda i a les 9 del vespre. Són els horaris dels concerts més destacats als quals he assistit aquest estiu. A destacar que no hi compto les cites musicals adreçades específicament a públic familiar a les quals hem acudit. Tot i que en dues de les tres propostes hi hem anat en família.
Vam gaudir de l’espectacular i festiva ElectroBacasis de Camerata Bacasis, Dj Arzzett i la cantant Marta Trujillo, en el marc de la Festa Major de Gironella (ja en vaig parlar aquí). Era un concert a la plaça de l’Estació, a les 10 de la nit, que es va omplir a vessar amb un públic intergeneracional. És una proposta que ja ha anat fent via, adaptant-se a tota mena de circumstàncies (es va estrenar amb mascaretes!): s’ha programat tant en interiors com en exteriors, amb el públic assegut i dret i en tota mena d’horaris... Sense anar més lluny, aquest dissabte van ser a Cal Llovet de Santpedor i la resposta va ser immillorable. Ara, els van programar a les 12 de la nit... i no hi haguéssim pogut anar ni amb la nena ni amb la iaia, com vam fer a Gironella. I a totes dues, per motius diferents, els va agradar la fusió de cordes clàssiques i electrònica.
A les 7 de la tarda van programar a Getaria (Guipúscoa) el concert d’Esne Beltza. L’horari va ser tota una alegria, perquè ens permetia gaudir-ne plegats, tenint en compte que vam anar-hi per celebrar els 50 anys d’un bon amic, en Patxuko (Sergio Ordoñez), que torna a cantar amb la banda. Tots ja tenim una edat... i criatures. Així que vam poder viure tot el ritual: proves de so a les 4 de la tarda, que es van allargar perquè hi havia músics convidats, combinades amb una estona al parc; berenar mentre ens asseguràvem un bon lloc a la graderia del frontó; i ballaruga i gresca amb un concert que a les 9 del vespre ja estava més que finiquitat. Així vam poder sopar tota la colla junts, petits i grans. Els músics també agraïen l’horari, perquè, a més, els estalvia jornades maratonianes: proves de so a mitja tarda, per acabar tocant de matinada i, encara, haver d’afrontar el viatge de tornada.
El concert de les 9 vespre s’hagués fet a les 10 de la nit sinó s’hagués traslladat del 23 de juliol al 17 de setembre. Però les Vesprades sota l’Alzina de Fonollosa van ajornar-se arran del risc d’incendi, i vam haver d’esperar per gaudir d’Obeses. Tot i que ja havíem decidit que aquesta seria una cita en parella, també vaig alegrar-me de l’avançament de l’horari. Ho admeto: em faig gran! Així que us demano, si us plau, que ho tingueu en compte a l’hora de programar.
