El veritable candidat ultra de les eleccions italianes era Berlusconi, que ve directament de la ultratomba. Si la dreta convencional no té altre representant que un putero zombi que ha convertit la seva cara en una màscara de duralex, el mínim que pot passar és que el vot conservador se’n vagi al primer que passi, sigui un Salvini amb els botons de la camisa descordats fins al melic o sigui una Meloni amb els ulls injectats de sang. La primera obligació dels conservadors és proporcionar a la societat candidats dignes, respectables i sense antecedents de bunga-bunga, dels que qualsevol àvia missaire estaria encantada de rebre a casa per prendre xocolata amb carquinyolis. Quan l’únic que se t’acudiria fer amb el candidat de la gent benestant és entaforar-lo ràpidament al congelador de Lledoners la democràcia està andando a cagare. I quan l’alternativa és que una feixista governi la tercera economia europea, l’esquerra té la responsabilitat moral ineludible de deixar de jugar als enverinaments com si el Parlament fos el Vaticà dels Borja i forjar una aliança decent que li aturi el pas. I si no ho fa, llavors és l’esquerra la que ha de posar-se una bona màscara, una de lluita mexicana com la de l’Enmascarado de plata, aquell que representava que era un defensor dels pobres però, en realitat, només feia comèdia cutre.
