Quiosc Regió7

Regió7

Victor Feliu

BROGIT

Víctor Feliu i Ferrer

Activista

L’1 d’octubre

Aquests dies molta gent recordarà l’1 d’octubre com el dia que va celebrar-se el referèndum d’independència de Catalunya. Un referèndum convocat pel Govern català amb la iniciativa de la societat civil. Una exemplar lliçó de democràcia i civisme de la societat catalana. I una pèssima lliçó de repressió i violència del govern espanyol i la policia.

El proper 1 d’octubre, però, molt poca gent recordarà que se celebra el Dia Internacional de la Gent Gran proclamat per l’Assemblea General de Nacions Unides el 14 de desembre de 1990. Així doncs, l’1 d’octubre una data molt significativa amb accepcions diverses.

El proper dissabte ben segur que molts mitjans de comunicació recordaran aquella històrica jornada de les urnes democràtiques i probablement pocs mitjans de comunicació se’n recordaran de la gent gran.

Qui recorda les més de 30.000 persones mortes a les residències a conseqüència de la pandèmia del coronavirus? Doncs se’n recorden només els familiars que continuen denunciant que «els residents no van morir, els van deixar morir».

On són els centenars de denúncies presentades als jutjat pels familiars dels residents? Doncs segons Amnistia Internacional gairebé el 89% de les investigacions penals de la Fiscalia han estat arxivades. De 517 investigacions se n’han arxivat 451, en molts casos sense ni tant sols haver escoltat als familiars de les víctimes.

Qui recorda la manca de residències públiques que obliga als qui necessiten ingressar-hi a inscriure’s en una llarga llista d’espera i mentrestant assumir un cost que no és assequible per a milers de persones en situació de dependència? Doncs els qui se’n recorden són les empreses privades que han ensumat el suculent negoci en el mercat de les persones grans. Per què el Congrés dels Diputats no considera prioritari crear la «comissió de la veritat» que demana Amnistia Internacional? Doncs perquè ses senyories diuen que és competència de les comunitats autònomes. I què han fet les comunitats autònomes? Doncs alguns parlaments autonòmics per interessos polítics han bloquejat constituir comissions d’investigació i, per tant, no s’han pogut crear.

Unes quantes preguntes més esperant innocentment les respostes dels qui (des)governen : per què 1,7 milions de persones més grans de 65 anys viuen en risc de pobresa? Per què el 40% dels jubilats cobren una pensió d’entre 500 i 1000 euros i un 11% cobren una prestació per jubilació inferior als 500 euros? Per què la pensió mitjana dels homes és més del 30% superior a la de les dones? Per què un gran nombre de persones grans malviuen a conseqüència de la pobresa energètica? Per què s’infravaloren les capacitats de les persones grans i se les discrimina obligant-les a patir l’edatisme? Per què 195.000 persones romanen a les llistes d’espera de les ajudes a la dependència?

Ben segur que els qui avui legislen i governen quan es jubilin gaudiran d’unes generoses pensions que els permetrà viure folgadament sense preocupacions. I ben segur que no patiran les penúries dels milers de jubilats/des i pensionistes d’aquest país.

Compartir l'article

stats