Per a molts, parlar de Maria Matilde Almendros no és fer-ho d’una locutora o una actriu de referència de la postguerra i l’inici del període democràtic, sinó que és agafar del calaix dels records, tota una època de silencis i imatges en blanc i negre, i buidar-lo sobre la taula del menjador. En una Catalunya (i Europa i Espanya) de pobles tristos i grisos, plens de plor i drames silenciats, la manresana Almendros era una veu d’alegria i esperança, positiva, una veu clara entre una generació aterrida, decaiguda, derrotada (i per als que se sentien guanyadors, desorientada). L’actriu i locutora va ser l’encarregada de conduir un programa que posava en contacte a través de la música dedicada ciutadans de l’Espanya de les trinxeres, de les famílies amb morts i empresonats, i els de l’exili europeu, els que buscaven feina per arribar a final de mes tenint un plat calent a taula cada dia (que per a alguns va ser molt complicat).
De l’Almendros, que ja fa anys que ens va deixar, ara es commemora el seu centenari, i recordant el natalici de fa un segle ha estat declarada una de les persones de l’any per l’Institut Català de les Dones. Aquest recordar-la és una manera de recuperar una figura de l’escena i la ràdio, de retornar a un lloc d’honor una de les persones que més va marcar el teatre i les ones del país en els anys 50, 60 i 70, i fins i tot una mica després de la mort del general Franco (1975). Una oportunitat que el país, però sobretot Manresa, ha aprofitat per fer una feina de recuperació de material físic, però també de vivències de les persones que van conviure amb l’Almendros o que en van ser coetànies. El record dels que ens han deixat, és fàcil que es vagi desdibuixant perquè el pas del temps ens desmemoritza, individual i col·lectivament, però el treball de la periodista i historiadora Elvira Altés, en la part de la recuperació de la biografia, i de la historiadora Conxita Parcerisas des de Manresa, en una feinada delicada, de parlar amb persones que la coneixien, amb familiars, amb els que l’havien fotografiat... aquesta suma permet tenir altre vegada, ben present, Maria Matilde Almedros.
D’alguns d’aquests records pescats escoltant els savis d’Almendros, en podríem destacar la seva dicció, el seu molt alt coneixement de la llengua per la interpretació i la lectura de grans autors catalans, la taules sobre l’escenari, la memòria prodigiosa, el treball constant, la passió per la ràdio i, sobretot, pel teatre, la capacitat emprenedora en un món d’homes i l’amor a la seva ciutat, Manresa, i el seu país, Catalunya, expressat en diferents accions i en el suport a la cultura popular, especialment el món de la sardana. El dia 10 d’octubre, Almendros serà Manresana il·lustre.
