Una de les coses que sorprenen més els nous usuaris dels busos de Manresa a Barcelona i a l’Autònoma és descobrir que anar dret és perfectament legal. Intuïtivament, qualsevol diria que és impossible que el codi de circulació ho permeti: si en un turisme és obligat portar el cinturó de seguretat lligat fins i tot per ciutat (entre altres coses, perquè la majoria de cotxes piten si no ho fas), és impossible que es permeti estar dempeus al mig del passadís en un autobús que circula per una autopista, amb una dotzena de passatgers exposats a que qualsevol frenada els estampi contra un vidre o contra el cap d’algú. Doncs no, no és impossible. Es legal, i hi ha molts dies que els viatgers en hora punta imploren al conductor que sisplausisplau deixi’m pujar, que ja m’amagaré a sota d’un seient i serà com si no hi fos. I tot i així, cada dia n’hi ha que es queden a terra. La majoria són joves, la generació que ha d’interioritzar que el transport públic és just i necessari. Però el que acaben interioritzant és que són carn de canó, que si no protesten molt no els fa cas ningú, i que, fins i tot si aconsegueixen algun autobús extra per alleugerir la massificació, no hi ha res com ficar-se al cotxe d’algú i pagar un parell d’euros de gasolina. O sigui, com fèiem als vuitanta. Això sí: ara és molt més fàcil gràcies als grups de whatsapp. Quin progrés.
