Regió7

Regió7

Joan Canongia

Des del meu costat del prisma

Joan Canongia

En agonia

En rugbi, quan un equip es troba acorralat, a prop dels seus pals, la jugada defensiva és xutar la pilota endavant, tan lluny com com sigui possible. Sembla que el president Aragonès va voler fer servir aquesta jugada en el debat de política general davant de l’embolic que tenen muntat dins la coalició del seu govern, però pel que es veu el contrincant li va endevinar la intenció i va interceptar el llançament.

Deu ser molt desagradable estar al faristol i veure que la meitat dels diputats que teòricament donen suport al govern no aplaudeixen la teva intervenció. Dies enrere semblava que el soroll al món independentista havia baixat una mica, però no, la guerra continua amb tota la seva crueltat, si no és així, no s’entenen les cares i les actituds de Junts durant tota la jornada de dimarts, per acabar demanant al president una moció de confiança.

La cosa va començar just quan Aragonès va anunciar la seva mesura estrella del debat: «Fer un acord de claredat a l’estil del Canadà». Les cares de Laura Borràs i Jordi Turull, a la tribuna, no van ser precisament d’entusiasme i els diputats de Junts la van rebre amb un fred glacial. Al cap de poc, les xarxes socials van començar a bullir. «Aquest suposat acord de claredat sobre el quan i com exercir el dret a decidir no ha existit mai entre el Canadà i Quebec, ni existirà mai entre Catalunya i Espanya. Basar la seva principal aposta en la ignorància o en la mentida inhabilita @perearagones per liderar aquest govern». Si hagués estat un servidor qui hagués fet aquesta piulada, m’hauria sentit dir de tot, però aquesta és de l’anterior vicepresident del Parlament, Josep Costa. Poc després, els mitjans més propers a Junts van començar a explicar, com mai s’havia fet en aquest país, la Llei de la Claredat canadenca. Va ser curiós veure, al principi, com els mitjans afins a ERC intentaven explicar-ho obviant que la llei canadenca mai ha estat acceptada pels independentistes quebequesos.

La qüestió és que cap al final del debat el portaveu de Junts va deixar anar la bomba sense immutar-se. El representant de la meitat del govern demana al president que se sotmeti a una qüestió de confiança. És cert que aquests independentistes són molt de la bronca, però una petició com aquesta no hi ha govern que la resisteixi.

Que els problemes interns de Junts no afectessin el govern era l’objectiu del president, però hli han arribat amb tota la seva virulència, què pot fer Esquerra? No pot cedir al xantatge, però fulminar el vicepresident soluciona res? Si els altres surten, de veritat creu que pot governar en minoria sense la legitimitat d’haver guanyat les eleccions? I si no surten, com s’entendran?

Li agradi o no al seu president, aquest govern ja no té recorregut. En un moment tan difícil com l’actual, després d’una pandèmia i al mig d’una guerra és el que menys convé al país, ara és el moment d’un govern fort, que pregui decisions i algunes de molt difícils. És imprescindible no allargar més l’agonia i anar a eleccions com més aviat millor.

Compartir l'article

stats