Regió7

Regió7

Josep Camprubí

EL CROQUIS

Josep Camprubí

Cinc anys i un miracle?

Seria insòlit que en un comentari publicat avui no es tingués en compte que fa cinc anys justos de l’extraordinària jornada de l’1 d’octubre de 2017, la data del desafiament més gran que s’ha fet des de Catalunya a l’Estat i el dia que difícilment oblidarem els que el vam viure. I la jornada també que va quedar del tot demostrat el tarannà antidemocràtic del govern del PP presidit per Mariano Rajoy i dels que li van donar suport en la repressió, com el PSOE. Que la unitat d’Espanya és el valor superior i absolut que per a alguns justifica qualsevol disbarat ja era un fet prou conegut. I a partir del referèndum de 2017 es va fer visible una vegada més. No cal detallar què va venir a continuació. Però tothom recorda l’aplicació, per primera vegada, de l’article 155 de la Constitució espanyola, que es va voler justificar argumentant que la Generalitat «atemptava greument contra l’interès general d’Espanya». I d’aquí va venir la detenció d’una bona colla de polítics catalans, l’exili d’altres i tota la repressió posterior, que encara dura. Tot és lent en l’àmbit jurídic, però el resum més destacat és que quan la justícia europea ha començat a intervenir-hi, els tribunals espanyols sempre han quedat desautoritzats. Per tant, convocar un referèndum per saber l’opinió dels catalans sobre la independència no era cap delicte. I, tal com va dir Jordi Cuixart davant del jutge Marchena, tard o d’hora «ho tornarem a fer».

Cal tornar-hi, doncs. Però per desgràcia no hi ajuda gens l’espectacle continu de les divisions entre els partits independentistes. I és especialment seriosa la d’aquests dies, justament a la vigília de complir-se els cinc anys del referèndum del 2017. Les tibantors internes entre els dos socis del Govern català han desembocat en el cessament sobtat del vicepresident Jordi Puigneró. Un fet que inevitablement comportarà conseqüències, que encara són imprevisibles en el moment d’escriure aquest comentari. Però siguin les que siguin hi ha una realitat fonamental: la distància que separa ERC de Junts –o Junts d’ERC–s’ha engrandit altre cop. I això vol dir més desànim global dins del conjunt independentista i més satisfacció entre els que de cap manera volen acceptar la independència de Catalunya. La qüestió, per ella mateixa, ja és prou greu, però la circumstància que s’escaigui precisament tan a prop del cinquè aniversari de l’1 d’octubre de 2017 és del tot lamentable. Un aniversari que hauria de servir per enfortir el moviment independentista i recordar l’extraordinària empenta, col·laboració i unitat amb què fa cinc anys es va organitzar aquella diada.

Malgrat tot, en el moment d’escriure aquest comentari –a primera hora de divendres– sembla que hi ha una certa treva en les discrepàncies entre Junts i ERC. De moment Junts no deixa el Govern de la Generalitat tot i que preveu de fer una consulta sobre la qüestió als militants el 6 i 7 d’octubre. I, a més, plantejarà al president Aragonès una proposta per intentar superar les controvèrsies d’aquests dies i demana una resposta com a màxim fins diumenge que ve. N’hi haurà prou per reconduir la relació entre els dos socis de govern i enfocar conjuntament i decididament el camí de la independència? La sessió de divendres del debat de política general haurà millorat la situació? Recordar la unitat total de l’1 d’octubre de 2017 pot aconseguir un miracle?

Compartir l'article

stats