Quiosc Regió7

Regió7

Joan Barbé

Joan Barbé

Guionista i autor

El talent artístic de la discapacitat

Aquesta setmana hi ha un col·lectiu de persones que mereix la nostra atenció per la reivindicació que han fet dels seus propis valors de forma tan honesta, creativa i sensible, que ens ha commogut. Immersos en la perplexitat i incredulitat del panorama polític, ens oblidem de desviar la mirada cap als qui reclamen el seu paper en la construcció d’una societat menys egoista i més solidària.

El col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual que formen part de la gran família de la Fundació Ampans, ha estat protagonista de tres fites que cal reconèixer: En Daniel Temporal, un jove que desenvolupa el seu entusiasme per la pintura al Centre Ocupacional l’Art de Viure de Manresa, va ser el guanyador del Premi de la Fundació SETBA en una convocatòria d’àmbit estatal que va rebre prop de mil cinc-centes obres de tot l’Estat, ara el seu treball està exposat en una de les millors galeries de Barcelona. El Premi INSERT convocat per Ampans en el marc del Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya va projectar el colpidor curtmetratge Ferides invisibles, en el qual joves amb diversitat funcional han tingut la valentia d’explicar experiències viscudes en un tema sovint ocult com el bullying, amb una factura cinematogràfica plena d’elegància visual austera i sincera, una producció manresana de la qual en sentirem a parlar. Dijous el Canal 33 va estrenar en horari de prime time el programa Artiste», una iniciativa de la jove productora bagenca Bah!Studios d’en David Villarreal, que va treballar amb Ampans per crear la gran oportunitat de donar visibilitat al talent de creadors amb discapacitat intel·lectual en diferents disciplines com la fotografia, la pintura, la música, el teatre, el ballet o fins i tot el beatboxing; apadrinats i acompanyats per cares conegudes com les d’en Roger de Gràcia i l’Ivan Labanda.

Tot això acaba de passar, no ha ocupat grans titulars, ho hem fet des de casa; però hi ha uns aspectes en tota la feina que ho ha fet possible que ens haurien de fer reflexionar: Les complicitats establertes, el talent descobert i, sobretot, la creativitat i la força de la sinceritat en estat pur, a l’hora de reivindicar visibilitat; algú n’hauria de prendre nota i aprendre la lliçó.

Entenc que ara estem per fer servir la capacitat de reflexió en altres temes, però el de la plena inclusió, el reconeixement del seu paper dins la societat i els recursos que necessiten, també hauria de ser motiu de la nostra consideració i les prioritats dels governants; ni que sigui perquè, com diria en Carles Porta, parlem de persones capaces de posar llum a la foscor i fer-nos emocionar. Hi ha algú que a hores d’ara encara dubti que les persones amb aquests valors són necessàries per al futur d’una societat millor?

Compartir l'article

stats