La marca de roba danesa Hummel, una de les joies de la corona del teixit empresarial del país nòrdic, ha fet públic aquesta setmana que ha pres una mesura de cara al proper Mundial de futbol de Qatar. Així, ha presentat unes camisetes de la selecció nacional de futbol en què gairebé no es pot llegir el nom de la marca, ni tampoc l’escut de la federació. No els han fet desaparèixer del tot, però els han degradat tant que costa de veure, i encara més des de lluny i per televisió.
Hummel diu que ho ha fet com a senyal de protesta respecte de la vulneració dels drets humans al país amfitrió de la Copa del Món i perquè «no volem ser visibles durant un torneig que ha costat la vida a milers de persones», amb referència als treballadors morts, després de patir condicions draconianes, en la construcció dels estadis.
La marca també recorda que la camiseta té el mateix disseny de la de fa trenta anys, el 1992, quan Dinamarca, que no s’havia classificat per a l’Eurocopa de Suècia, la va guanyar per l’expulsió de Iugoslàvia en l’inici de les guerres dels Balcans.
No sé qui és l’estratega de comunicació de Hummel, però, pel que es llegeix a les xarxes socials, la jugada no li ha sortit gaire bé. És de ser molt hipòcrita sortir a dir que no vols ser visible quan no has esborrat el teu símbol del tot i, a més, emets una nota fent-ne publicitat i participant en el torneig. És la tàctica de la puta i la Ramoneta, que allà deu ser la puta i la Sireneta, la de criticar un esdeveniment, però llavors prendre’n part traient-ne partit econòmic.
