La crisi de govern arriba a dies decisius per la consulta que JxCat farà a la militància entre demà i divendres. Els postconvergents fa temps que gesticulen amb la possibilitat d’abandonar el govern, però des de la destitució del vicepresident, Jordi Puigneró, el que fins ara era una amenaça més o menys verbalitzada, els ha tornat com un bumerang, perquè sembla que sigui ERC qui els empenyi a l’oposició.
Les diferències entre ERC i JxCat venen de lluny, perquè es tenen desconfiança mútua. La taula de diàleg , juntament amb la funció que ha de tenir el Consell per la República, són alguns dels motius de les desavinences. En el cas de la taula de diàleg, ERC la veu com una bona eina per arribar a acords amb el Govern espanyol, mentre que a Junts no en donen ni un duro, perquè desconfien del Govern central i de l’Estat per arribar a acords.
Veurem què passa a les properes hores, però si la ruptura es fa efectiva, els dos partits que han compartit govern no trigaran a enyorar temps passats, quan existia una aparent unitat de l’independentisme i es parlava de la majoria del 52%. Perquè ERC no tindrà fàcil governar amb 33 diputats de 135 i Junts tornarà a tastar el pa que s’hi dona haver d’estar a l’oposició.
