L’Ajuntament de Manresa s’ha posat decididament al costat de la gent gran que reclama a les grans entitats bancàries que no els hi posin les coses tant difícils a l’hora de fer-hi gestions. Que hi hagi més atenció personal i no que tot s’hagi de fer davant una màquina que, d’acord, et guia cada pas que has de fer, però si tens algú al davant que et pot fer el mateix i a més a més et dedica algun somriure -que no és tan difícil, home ja- i hi pots parlar, doncs tot és més agradable. Amb les màquines jo hi acostumo a parlar, tot i que molt sovint és per insultar-les quan fallen i perdo algun text o no trobo el document que necessito. Però al que anàvem. El tema fins i tot s’ha debatut en un ple municipal i és una de les reivindicacions de l’activa Plataforma en Defensa de les Persones de Manresa. És evident que hi ha el que en diuen una bretxa digital. Ja tenim nadius digitals. Com si ho portessin a l’ADN veig marrecs que fan anar les pantalles dels mòbils com volen. I també hi ha persones grans o bé no en volen, i no voler també és legítim, o bé no poden o no tenen la capacitat de barallar-se amb una mena de robot, un ordinador o un mòbil. Hi tenen tot el dret. Chapeuau, doncs, per l’Ajuntament de Manresa per defensar un tracte digne a la gent gran.
Ara bé. Ahir em vaig trobar una coneguda pel carrer que em va fer arribar una queixa «perquè l’expliquis», perquè «ho trobo injust». Doncs som-hi. Per primera vegada l’Ajuntament de Manresa va sortejar places per poder veure alguns actes de la festa major de la ciutat des del balcó de l’edifici del consistori, la part nova. n centenar de persones van tenir el privilegi de poder veure la mostra del correfoc, el correfoc o la ballada de la imatgeria des d’un punt privilegiat de la plaça Major. El cas és que les bases del concurs s’havien de consultar a l’Instagram i al Facebook, i per participar-hi també s’havia de fer a través de les dues xarxes socials, i els guanyadors es van anunciar per... sabeu on? Efectivament: Instagram i Facebook. Cap problema. Però trobo que hi ha una certa contradicció en donar suport a la gent gran a l’hora de reclamar atenció personalitzada als bancs, i en canvi promoure un sorteig per una celebració ciutadana exclusivament a través de les xarxes socials. D’entrada deixes fora molta gent. I de sortida també. Persones grans o, senzillament, les que han optat per no tenir certes xarxes o viure sense. Què se n’ha fet de la tradicional butlleta que has d’omplir amb les dades i que introdueixes en una urna o bé en una senzilla caixa de cartró?
