El proper dia 10 d’octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental, el lema escollit per l’Organització Mundial de Salut és «El nostre planeta, la nostra salut», una visió prou àmplia per badar-hi una estona. La primera idea que em ve al magí és que ja van sent hora de cuidar el nostre entorn i que fer-ho reverteix en la nostra salut.
Amb una visió àmplia, anem a veure de què parlem quan parlem de Salut Mental, anem a posar-hi un poti-poti de paraules: disfunció, condicions, trastorns, malalties relacionades amb la salut mental, addiccions, abús, dependència a substàncies, addiccions sense substància com ludopaties i a pantalles i xarxes, depressió, distímia, condició bipolar, trastorn esquizoafectiu, trastorns delirants, esquizofrènia, psicosi, fòbies, ansietat generalitzada, autisme, dèficits d’atenció, trastorns de la conducta, dèficits cognitius, trastorns de la son, somatitzacions, condicions psicosomàtiques, disfuncions conversives, personalitats patològiques, la ideació i les conductes suïcides, i les víctimes del suïcidi (els familiars) per no parlar de totes les disfuncions sexuals incloses en els manuals diagnòstics.
I les condicions per adaptació? La vida és una constant adaptació als factors externs, laborals, socials, familiars, canvis culturals, informació desorbitada i continuada actualment. L’adaptació a les incerteses, a les situacions socioeconòmiques, a situacions continuades d’estrès, a l’assetjament de tota mena, si és que considerem que cal adaptar-nos-hi.
Això només és un petit resum d’algunes condicions que des del sistema de salut, no només de salut mental, considera la població, s’hauria de donar resposta.
Veurem quins altres factors s’haurien de considerar, com pertànyer a un grup vulnerable, i aquí plora la criatura, hi ha grups que no volen ser considerats vulnerables malgrat que des d’un punt de vista de salut global cal considerar-ho: persones afectades per malalties cròniques, condicions de gènere, immigració, religió, atur de llarga durada (que en tenim i molt), les persones en centres penitenciaris.
La resposta està en el sistema de salut? I el clima, la pobresa, l’analfabetisme digital, l’absentisme escolar, l’accés al sistema de salut, la dispersió geogràfica del territori, l’accés a la cultura, a activitats de lleure, a horaris i climes laborals saludables, l’esport, l’educació inclusiva i me’n deixo forces, ho sé.
Cadascuna de les diferents enumeracions fetes dona per a un article, estan citades, per tenir en consideració la transversalitat de la salut mental, del benestar emocional, de la capacitat de les persones per mantenir el seu projecte vital, i no puc deixar-me el fet més important, l’estigma que va lligat a tot el fet relacionat amb la salut mental. Lluitar contra ell és un treball de tota la societat i ens farà més dignes i, posats a fer, si cuidem el planeta igual els humans ens sentim millor; en el procés d’evolució del planeta, si fem tard, ens expulsarà d’ell i ja no hi serem
