Manresa ha fet un negoci tan curiós com ruïnós amb la zona blava. Per a la majoria de les ciutats, l’aparcament de pagament en superfície és una font d’ingressos; per a Manresa, en canvi, és una despesa, i per partida doble. Ho és per als ciutadans, que paguen una tarifa d’1,80 euros que és una de les més cares de l’Estat; i ho és per a l’Ajuntament, que va fer un acord amb Eysa -la concessionària des del 2005- en virtut del qual li garantia un rendiment mínim per l’explotació del servei, rendiment que no s’assolia mai i, per tant, l’Ajuntament hi havia d’afegir diners. En comptes de cobrar, el govern municipal ha pagat fins fa ben poc. Aquesta paradoxa tan xocant és fruit dels acords als quals el govern tripartit de Jordi Valls va arribar amb Eysa quan es va construir el pàrquing de la Reforma, concedit també a aquesta empresa. Construir la nova plaça va costar tants diners per damunt del previst que el tripartit li va haver d’oferir contrapartides especials, les quals incloïen la zona blava. Va ser una obra no gaire mestra. Ara, per fi, l’acord venç i el que paguin els ciutadans revertirà en el conjunt de la ciutat. S’acaba una hipoteca, i ja era hora.
