Quiosc Regió7

Regió7

Joan Canongia

Des del meu costat del prisma

Joan Canongia

President, posi les urnes

A les democràcies hi ha dues vies per ser president, o t’escullen els ciutadans directament, o t’escullen els diputats. Mentre en el primer cas, òbviament, només pot ser president quan ets el més votat, quan t’escullen els diputats pots ser president sense ser el més votat, però en aquest cas, si perds el suport dels diputats que et van escollir, estàs obligat a presentar la renúncia. Si Catalunya fos, de veritat, radicalment democràtica, tal com pregonen contínuament els independentistes, tot apunta que aquest cap de setmana es dissoldria el Parlament, després que el president hagi perdut més de la meitat dels suports, i aniríem a noves eleccions. Però dubto molt que sigui així. Es faran servir mil i un arguments per justificar mantenir-se a la presidència al preu que sigui.

Com és que hem arribat aquí? El president Aragonès aprofitant la gravetat del moment, després de la covid i amb una guerra a Europa, ha buscat que Junts es trenqués aprofitant una pulla, de les moltes que li han llançat en aquests catorze mesos i ha fet fora el seu vicepresident.

Sovint se’ns parla de les diferents estratègies de l’independentisme, una la confrontació constant amb l’Estat i l’altra, la d’intentar negociar l’autodeterminació i l’amnistia, i mentre no arriba, fer negociacions sectorials. Aquesta dualitat hi és a qualsevol grup independentista, però on es dona amb més força és a Junts. Junts és un moviment polític, amb una líder social, Laura Borràs, i un altre líder orgànic, Josep Turull. El segon té la majoria del partit, com no podria ser d’altra manera, i intenta transformar el moviment en un partit polític amb una estructura, un missatge i lideratges al territori, i estaria en condicions d’acceptar l’estratègia de la negociació. La líder social creu que no necessita el partit perquè té el suport de Puigdemont i de les organitzacions satèl·lit i és defensora de l’enfrontament radical.

Turull, com a màxim responsable orgànic, no ha caigut en la trampa d’Aragonès i prefereix trencar el govern al fet que se li trenqui el partit. Perquè la minoria no li marxi haurà de renunciar al poder institucional, que no és poc, i a més, haurà de renunciar a captar referents potents al territori. Val la pena? A nivell de país crec que no, a escala de partit la història ens ho dirà. Laura Borràs té data de caducitat per la causa judicial oberta, serà suficient perquè li sobrevisqui Turull?

La conclusió de tot plegat és que tindrem un govern amb 33 dels 135 diputats del Parlament i així no es pot governar. És una greu irresponsabilitat no fer eleccions, per més delicada que sigui la situació és millor resoldre-ho en tres mesos. No fer-ho, portarà el país a una crisi sense precedents. Com sempre, Esquerra Republicana farà responsable altres. Quan la responsabilitat serà únicament i exclusivament del president Aragonès, primer per forçar la sortida de Junts i després per retenir la presidència sense els suports necessaris.

President, posi les urnes.

Compartir l'article

stats