Nicola Capo Baratta (Laurito, Itàlia, 1899– Barcelona, 1977), naturista i divulgador de la trofologia –aplicació dels principis científics a la creació i manteniment del subministrament d’aliments, defensor del nudisme i d’una dieta per regenerar les malalties produïdes per una mala alimentació–, s’instal·là a Barcelona entorn de 1925.
Fundà l’Escola d’Ensenyança Trofològica Naturista Pentalfa, que edità la revista Pentalfa (1926-1937), referents del naturisme a la península. La revista va ser, des de finals del 1931, la principal difusora del nudisme en el moviment naturista i lliureculturista, amb tirades setmanals de fins a vint-i-cinc mil exemplars.
El 1936 va visitar Manresa, Sallent, Puig-reig, Gironella, Berga i Bagà, un tros de món que aleshores es coneixia amb el nom d’Alt Llobregat; ho explica al núm. 210 de la revista Pentalfa.
Capo, que es definia com humanista, lliurepensador, pacifista, gran admirador de Gandhi amb qui es cartejà, escriu a la seva revista, després de la visita que feu a Puig-reig: «El entusiasmo entre los convertidos al Naturismo es grande en esta población de trabajadores. Rápidamente estuvieron listos para prepararme una conferencia, y me dieron hospitalidad digna de mayor causa.
Hacía tiempo en este mismo pueblo había dado el professor Capo una conferencia naturista, y un comerciante me dijo antes de la conferencia apena si vendía cien pesetas de fruta al mes, vendiendo ahora por más de mil. El Domingo fuimos a cosechar piñones, y como no había agua para mojar el pan dextrín –és un pa que va crear la casa Santiveri amb farina integral torrada– tuvimos que entrar en una casa de campo, en la que la señora nos dijo:
¡Óh¡. ¿Sense aigua no poden menjar pa?
Esta señora vivía en la luna. Sin embargo, este pueblo promete mucho».
El que pot semblar una anècdota, personificada en el cas de Puig-reig per la família Mayol, uns dels màxims seguidors, el naturisme era un concepte complex que anava molt més enllà que el simple vegetarianisme i el nudisme.
A Catalunya hi havia la Societat Hidrològica Mèdica, que reunia els metges que exercien en balnearis. I a Barcelona funcionava l’Institut Hidroteràpic de Barcelona del doctor Lluís de Castellarnau, oncle de l’escriptor Josep Maria de Sagarra. A Barcelona funcionava el Restaurant Vegetarià del carrer Pelai, es publicava la Revista Vegetariana i el primer receptari de Cocina Vegetariana, de R.P. Sansón. Però allò que fou transcendent, i amb diferència, és que el 1897 un jove Jaume Santiveri comença a comercialitzar els productes Kneipp –del frare alemany que regentava un sanatori a Woerishofen on es feien cures d’aigua freda i dietes vegetals. Quan el 1914 obre la primera fàbrica a Can Tunis i crea la Colònia Santiveri, ja comercialitza els cereals dels germans Kellogg’s.
Els Santiveri, amb tres fàbriques i prop de 50 botigues, exporten els seus productes a 29 països. Un dels productes estrella continua sent el pa Dextrin que ja menjaven els naturistes de l’alt Llobregat el 1936.
