En Pere Comas és, sense cap mena de dubte, el polític de Berga més important del segle XX. Pere Comas i Calvet (Berga, 1892 – Panamà, 1969) era fill de Pere Comas i Monfort, mestre nascut a Sants. Va examinar-se del batxillerat a Lleida, el 28 de setembre del 1909 va obtenir la titulació de batxiller amb 17 anys a l’Instituto General y Técnico.
Va matricular-se l’any 1909 a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, on el 15 de juliol del 1915 va aconseguir el títol de llicenciat en Dret. A la documentació del seu expedient acadèmic de la Universitat de Barcelona consta que el 23 de setembre del 1915 demana que li sigui esmenat el títol de llicenciat, ja que posa que és natural de «Berga provincia de Salamanca». L’any 1909 es va matricular de dues assignatures de la carrera de Lletres de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB: Lengua y Literatura Española i Lógica Fundamental Historia España. No consta que hagués obtingut qualificacions en aquestes dues assignatures ni que hagués fet més estudis en aquesta Facultat de Lletres.
El dia 2 de setembre del 1916 va sol·licitar la seva incorporació al Col·legi d’Advocats com a advocat sense exercici. El seu número de col·legiat, segons la Guia del Col·legi de l’any 1917, era el 1.106. El 2 de setembre del 1916 demana al degà del Col·legi que pugui exercir com a advocat del torn d’ofici l’any 1917. Va ser passant i col·laborador del despatx de l’advocat Joaquim Lluhí i Rissech, especialista en dret municipal. En Lluhí havia estat vinculat a Berga pel tema de tancament del santuari de la Mare de Déu de Queralt. Al llibre d’actes de l’Ajuntament de Berga, entre el 1918 i el 1920 hi ha moltes referències del tema queraltí i de la comanda a Lluhí d’un dictamen com a advocat pel mateix Ajuntament berguedà.
Va ser destacat membre de l’Ateneu Barcelonès entre els anys 1928 i 1930 com a secretari de la junta. Amb la victòria a les eleccions municipals del 14 d’abril del 1931 va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona (com a regidor va fer que la Patum baixés al Poble Espanyol barceloní l’any 1932 i com a regidor de Cultura va encomanar per a la revista de Cultura de l’Ajuntament el treball de Patum de Joan Amades). També fou l’impulsor que s’establís a Berga Colònia Escolar de Berga de noies al Pla de l’Alemany de Berga.
Fou diputat d’ERC. El president Francesc Macià el va nomenar conseller de Justícia el 8 de maig del 1931 i el 16 de febrer del 1936 va ser novament designat conseller de Justícia i Dret per Companys. Va ser nomenat dues vegades com a membre del Tribunal de Cassació de Catalunya. Es va exiliar vers l’any 1938, la seva vida corria perill, ja que els anarquistes el volien assassinar... Primer es va establir a Colòmbia i després a Panamà, on va morir. El bon amic historiador Joan Safont em va enviar sorprès una fotografia de la placa d’un carrer berguedà dit «Pere Coma Calvet», patètic que a la seva terra natal no li van saber posar ni el seu nom ben escrit... M’han dit els del consistori que ho arreglaran. En fi, ja està tot dit.
