Vull felicitar totes aquelles persones que amb la seva acció i el seu vot, en la consulta celebrada el 18 de setembre passat, van contribuir al fet que Santpedor sigui un municipi lliure de festes amb vaquetes.
Sembla clar que hi ha diferents formes de maltractament animal –igual que succeeix amb les persones–: des de la salvatjada de festes com el Toro de la Vega a Tordesillas (Valladolid) on s’allancejava el toro fins a matar-lo –ara sortosament ja prohibida– fins a altres festes populars com la de les esmentades vaquetes, on, segons el meu parer, es produeix un maltractament, diguem-ne, molt més suau. I, per entremig, tot un reguitzell de modalitats amb diferents graus de crueltat més o menys gran, com per exemple les corrides de toros o els correbous, sobretot amb el bou capllaçat i l’embolat, respectivament.
A la meva manera de veure, jugar i divertir-se amb uns animals tancats en una plaça sota els crits i el soroll de la gent, i perseguits alhora per diversos grups de persones, també constitueix una forma de maltractament animal, molt menor, si es vol, i, evidentment, incomparable amb les festes anteriorment esmentades, però, maltractament, al cap i a la fi, perquè en aquestes situacions els animals poden patir estrès, espantar-se i tenir por quan són assetjats per una munió de persones.
De fa anys que m’encarrego de dur una colònia de gats al meu municipi i estic fart d’aquelles persones incíviques –cada vegada menys, afortunadament– que deixen anar els seus gossos per dins de la colònia al darrere dels gats i que, aleshores, quan els avises per tal que no ho facin, et contesten tan tranquil·lament dient: «És que només vol jugar i no els farà res». Però, en canvi, no s’han parat mai a pensar que els gats no volen pas jugar i que fugen corrent ben espantats, a vegades amb perill per a la seva pròpia vida!
Penso que en un país civilitzat com el nostre, els animals han de servir, entre altres coses, per alimentar-nos-en (si no som vegans o vegetarians, és clar), per emprar-los com a força i eina de treball, o bé per gaudir de la seva presència com a animals de companyia, però no perquè els utilitzem per divertir-nos i per «jugar» amb ells.
Vull dedicar aquesta carta a la memòria de la Dolça, una preciosa gata de colònia d’uns 10 anys que va morir fa uns quants dies d’una greu malaltia a l’Hospital d’Òdena. Descansi en pau.
