Quiosc Regió7

Regió7

Pepa Mañé Vall de Vilaramó

El poble té memòria

En començar la Guerra Civil, l’Ajuntament de Manresa va fer una crida per trobar infermeres per a l’hospital de Sant Andreu. S’hi van presentar moltes dones que treballaven a les fàbriques. Però la dictadura els va anul·lar les titulacions.

Arran dels anomenats Fets d’Octubre de 1934, soldats amb metralletes es van situar a l’entrada dels carrers Sobrerroca, del Carme i Sant Miquel per assetjar l’Ajuntament. L’alcalde va ser detingut, els regidors destituïts i es va establir un nou consistori.

Manresa va ser una de les primeres ciutats catalanes a proclamar la República el 14 d’abril de 1931 i la plaça Major es va anomenar plaça de la República.

Com que es considerava que l’Església donava suport al cop d’estat militar del 1936, el Comitè Revolucionari va decidir enderrocar set esglésies de la ciutat, com la de Sant Pere Màrtir a la plaça de Sant Domènec, i la de Sant Miquel, del segle XIV.

Amb l’esclat de la guerra, la CNT va organitzar columnes de milicians, i molts van allistar-se a la seu del sindicat, que a Manresa era al núm. 12 del carrer Urgell. Al carrer de la Mel 5, hi havia la seu del POUM.

Les llambordes Stolpersteine assenyalen on vivien els deportats als camps nazis abans de la barbàrie, i a Sant Domènec hi ha una placa amb tots els noms.

Per protegir-se dels bombardeigs de l’aviació franquista, Manresa va construir refugis antiaeris, com el de la Renaixença. La ciutat va ser bombardejada dos cops, i van morir 35 persones.

El Grup Escolar Renaixença, inaugurat el 15 de setembre de 1934 pel president Companys, va promoure el respecte per l’alumnat, el descobriment de la ciutat, el contacte amb la natura i l’experimentació científica. Amb la dictadura, la meitat del seu professorat va ser represaliat.

El bàndol franquista va exercir una dura repressió contra els vençuts. Joaquim Amat-Piniella, escriptor, militant d’ERC i voluntari de l’exercit de la República, s’exilià i fou internat a diversos camps de concentració. Relata la vida dels deportats espanyols a Mauthausen al llibre K.L. Reich.

El temps ha canviat els espais que han marcat la història col·lectiva. Quan caminem per Manresa no tenim en compte fets cabdals d’una època convulsa. Per això cal destacar la rellevància de la ruta que ha teixit el reivindicatiu Cor inCORdis, que ha lligat ciutat, memòria i cançons, d’A les barricades a Corrandes d’exili. Van tenir molt públic diumenge en el marc de la Fira Mediterrània, i molt més n’haurien de tenir!

Compartir l'article

stats