Entrada de la Seu de Manresa, ahir, a un 1/4 de 6 de la tarda. Tant la porta de Santa Maria com la del claustre estan tancades. Tres homes amb coll clergyman fan tertúlia a uns metres de la porta. Una noia examina el plafó que dona informació sobre el temple com si se’l volgués aprendre de memòria. En un paper enganxat al plafó s’informa del mateix que a la web: tant si era dimecres (ahir) com si era diumenge (ahir era festiu) a aquella hora el temple hauria d’haver estat obert. D’altres tipus de festius, no se’n diu res, o sigui que no hi deu haver res a dir. Un dels senyors amb alçacoll em veu i em diu «sí, està tancat», amb cara de resignació. La noia continua estudiant el plafó. Potser ahir era un bon dia per rebre gent que, com jo, volia veure el Frontal Florentí restaurat. Potser hauria estat un bon dia per aprofitar l’empenta de la informació publicada, la immensa major part de la qual en aquest diari. Potser ningú no hi va pensar, potser a ningú no li va semblar important, potser ningú no ha pensat que els festius no dominicals existeixen, potser havia d’estar obert però es va tancar per una raó poderosa, potser ningú no va pensar que, en aquest cas, cal posar un paperet a la porta i no deixar la gent amb un pam de nas. No ho sé. Però potser és una mostra de que la gestió necessita millorar. Per si fos així, queda dit.
