Tot fa pensar que el president no posarà les urnes. La seva concepció de radicalitat democràtica poc té a veure amb tenir una majoria parlamentària que l’hi doni suport. Una vegada més, l’independentisme, quan l’hi convé, menysté les regles bàsiques de la democràcia. La pregunta que em ve al cap és, com s’ho farà per tirar endavant l’agenda legislativa amb 33 diputats?
Ha fet un govern amb tres independents, cada un d’ells amb un passat de responsabilitats en les tres forces polítiques amb les quals podria arribar a acords. Però curiosament sembla que no val parlar res en cap d’elles. Potser, i dic potser, s’avindrà a parlar amb els comuns. Per reblar el clau de la supèrbia política, anuncien que estan disposats a prorrogar els pressupostos.
Per justificar no convocar eleccions se’ns diu que el moment és molt delicat, cosa realment certa, i que no es pot perdre temps. I per l’altra banda, no consideren indispensable aquest any tenir pressupost. Una cosa és endarrerir-lo tres mesos, l’altra és renunciar als gairebé 3.100 milions de recursos extraordinaris que portarien uns nous pressupostos per fer front a la situació actual, aquesta és una contradicció inexplicable.
A Espanya per aprovar un pressupost necessites una majoria qualificada, és a dir, la meitat més un dels membres del parlament; aquí, amb una majoria simple, més vots positius que negatius, en tens prou. Perquè s’aprovi el pressupost necessita com a mínim l’abstenció dels tres grups –PSC, Junts i Comuns–, en cas que un dels dos grups grans –PSC o Junts– hi voti en contra necessita que l’altre hi voti a favor. Aragonès, pot aconseguir l’abstenció dels tres? De poder ser podria ser, però caldria voler-ho i no ho sembla. Aleshores, què busca?
Ja han assolit el somni de fer un govern en solitari a la Generalitat. Ara bé, aquest somni té unes limitacions òbvies, amb qui, com i de quina manera vol completar la majoria? De veritat en una situació com l’actual el president de la Generalitat farà cas al president del seu partit i es negarà a parlar amb qui li dona la mà, probablement l’única via possible per tenir pressupost?
Tot apunta que serà així, Aragonès compta que el PSC votarà el pressupost de la Generalitat sense asseure’s a parlar. Com?
Els vots d’ERC són gairebé indispensables per aprovar els pressupostos de l’Estat, Esquerra està convençuda que el PSOE obligarà el PSC a votar els pressupostos de la Generalitat a canvi que ells votin els de l’Estat. Amb la diferència que ells faran la comèdia que introdueixen moltes coses per a Catalunya i, en canvi, a Catalunya, el PSC haurà de votar sense ni haver-se assegut.
Els socialistes catalans han donat moltes mostres de responsabilitat al llarg de la història, fins al punt d’investir, la primera vegada, el president Mas, que després no va complir cap dels acords. El que no ha fet mai el PSC és renunciar a la seva sobirania. Esquerra faria bé de preguntar a Zapatero per l’acord de l’Estatut que va fer amb el mateix Mas.
