Quarts d’onze de la nit. Dues dones treballen al seu local fins tard ultimant els preparatius d’un compromís per a l’endemà. Una d’elles nota que l’agafen pel darrere. Es pensa que algú li fa una broma, però de seguida veu que li han posat un ganivet de grans dimensions a tocar de la pell, «una arma de la mida d’un full A4». Són dos, també, i joves. Van encaputxats i volen diners, objectes de valor i les claus de casa seva i, amb un català perfecte, els fan saber que les han estat observant els darrers dies, que saben qui són i tot el que han fet. Una acabarà amb un cop a la boca, l’altra, amb un cop als genolls. Però és més l’ensurt, la impotència i el sentiment que sabien que tard o d’hora una cosa així els podia acabar passant el que els fa més mal. Una escena que podria semblar extreta d’una pel·lícula i que, fins i tot, fa que l’agent que pren nota a la comissaria dubti per uns moments de la seva veracitat. Però és real, un episodi més de la Manresa actual i ben apartada del Barri Vell. La por s’ha estès. Veïns d’unifamiliars del sector de la Font dels Capellans expliquen que veuen a plena llum del dia com els lladres salten de casa en casa. A l’altra punta de la ciutat, al concorregut Francesc Moragas, hi ha blocs on saber a quin pis li tocarà és una loteria.
L’esforç dels Mossos i la Policia Local a final de l’any passat va frenar l’escalada de robatoris, furts i baralles que eren freqüents en algunes zones de Manresa i que van causar, combinades amb vídeos virals de quatre quinquis discutint-se amb ganivets al Guimerà, una onada de pànic a la ciutat. Però el problema és lluny de resoldre’s perquè és estructural i requereix de moltes mans i canvis legislatius que no s’aborden. No és exclusiu de Manresa. I, tot i que els partits polítics ho saben, estan disposats a esprémer la mamella. Tres de tres, totes les candidatures que ja s’han postulat fins ara per ser a les municipals del 2023 han posat al primer lloc del seu ideari la seguretat, fins i tot el partit que paradoxalment governa i que té les claus de la regidoria de Seguretat Ciutadana. Perillosament, el discurs populista de PxC, Vox, Le Pen i Meloni –«els de fora», «és culpa de sor Lucía», «els mena»– va impregnant de xenofòbia tot l’espectre polític i menja terreny a altres qüestions. En dipositar el vot a l’urna no només es decideix sobre ajuts i patrulles, sinó també sobre inversions, sostenibilitat, urbanisme o llengua. Marc Aloy tindrà complicats els debats si ha de defensar el projecte de Fàbrica Nova i la seva gestió mentre la resta juguen la carta de la por que ell no té a la mà.
