Quiosc Regió7

Regió7

Xavier Gual

PEDRA SECA

Xavier Gual

Empresari

La política de després

Molts polítics amb càrrec i sou van empacant la foto familiar i els objectes particulars del despatx ocupat fins a la setmana passada. La sortida de Junts del Govern català anirà generant la caiguda de centenars als nivells intermedis de la governació del país. Tots o la majoria s’enfocaran, com Meritxell Budó, de dret cap a les candidatures municipals per intentar recuperar feina i paga en l’administració local.

L’alcaldessa de Sant Vicenç podria perdre plaça juntament amb el càrrec de diputada al Parlament si el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) sentencia l’anterior Mesa (de la qual formava part) amb diferents penes d’inhabilitació. En el seu cas deixaria de ser batllessa del seu poble. La imprescindible alternança en política la forçarien els jutges i passarien per damunt també de l’actual conseller d’Empresa, Roger Torrent. Una nova vacant al Consell.

Aquest món n’és un d’entrades i sortides, però en alguns casos també d’anades i tornades de noms amb notorietat en un cert moment de pas per la política. Escriuré, sense cap pretensió de ser portaveu de ningú, el pensament de molts que no gosen dir res en públic. Se’m fa difícil fer crítica a polítics que han passat per la presó pel procés. Se n’hauria de fer i a més seria necessària i útil per a Catalunya. Als entorns d’aquests casos em fixo en l’insòlit moviment de la sorprenent capitulació d’Anna Gabriel davant del jutge Marchena, el flagell dels líders del procés. La sallentina va acabar a Suïssa per evitar la «repressió» judicial espanyola a l’estil de Puigdemont i la resta d’exiliats. Tal decisió la va convertir en una membre del selecte grup de «màrtirs del procés». La petició de pena amb la qual hauria hagut d’afrontar el judici eren nou mesos d’inhabilitació, molt menys de la petició ara sol·licitada pel fiscal contra l’alcaldessa Delgado o l’expresident Torrent. Tenint en compte que marxant ja es va infligir un autocàstig molt més gran que la pitjor sentència, la percepció mostra un exercici de càlcul de guanys polítics per a ella i la CUP. Poder mostrar-la en pancartes va fomentar un martirologi ara totalment sobrepassat per tornar mansa i emmotllada a la voluntat de l’instructor dels caps de la independència dels vuit segons.

El fil conductor entre tots els esmentats, cadascun amb les seves circumstàncies, és el d’esperar el seu futur afectat per decisions que els o les sobrepassen. Gabriel, superant amb nota l’amenaça de poder-se ocupar com a càrrec públic, viurà una segona etapa en política donant lliçons a qualsevol que no pensi exactament com ho fa ella ara. Delgado i Torrent busquen feina a dins del seu partit (ERC) o al món privat, on saben que hi passaran molt fred. I tots els de Junts a l’atur forçat aterren a llocs de sortir a les eleccions del maig. Si perden, seran carn d’atur. Si guanyen, descobriran la feina d’alcalde que obliga a estar disponible les 24 hores per una paga minsa comparada amb les obscenes nòmines de delegats, directors generals o caps de gabinet.

Compartir l'article

stats