No deu ser fàcil confessar que una vegada et vas enfilar a la barana d’un setè pis amb ganes de saltar. O que en un moment de la teva vida l’única solució als problemes era beure i beure fins caure rodona. Però crec que testimonis com aquests són els que estan ajudant a treure de la cova la realitat de les malalties mentals.
Els últims a sortir de l’armari han sigut un còmic, Javi Martín, i una cantant, Mai Meneses (Nena Daconte), amb els seus llibres: Bipolar y a mucha honra i Tenía tanto que darte. Em va commoure parlar amb ells l’altra tarda a la ràdio i que s’obrissin en canal sense gaires miraments. Javi, amb la cuirassa de l’humor com a bandera: «Riuré fins que em passi la por; a rialla neta, de vegades fins i tot per no plorar. Pots dir que estic boig». I Mai, que va escriure el llibre en un mes, d’una tirada, des de la digestió de records molt dolorosos: «Vaig començar a tenir malsons cada nit. Venien esperits al meu llit i veia com s’acostaven fins que aconseguia cridar».
Tots dos pateixen de trastorn bipolar, unes muntanyes russes en què l’eufòria i la tristesa s’alternen fins a esgotar el malalt. Les fases maníaques et poden portar –així ho expliquen ells– fins al setè cel, però les depressives t’arrosseguen pel fang d’una angoixa de vegades insuportable. Ningú té la culpa que li passi això perquè se sap que hi ha un component genètic, tot i que és cert que les drogues, una vida poc saludable i l’estrès excessiu contribueixen al desenvolupament.
La bona notícia és que el trastorn bipolar no desgasta la capacitat intel·lectual. I es pot mantenir sota control a base de medicació, teràpia i atenció psiquiàtrica. Ho confirmen Javi Martín i Mai Meneses, que avui es mostren com dues persones amb pinta de saber el que és la felicitat, que han acceptat que tenen una malaltia mental i que no només no se n’avergonyeixen, sinó que es despullen perquè les seves vivències –i el seu patiment– puguin ser útils a algú. En una època en què l’egoisme i el «campi qui pugui» sembla que guanyen per golejada, la seva generositat suposa un regal valuós.
