Així com en aquesta bonica ciutat tailandesa la raça simiesca supera la humana, no és de descartar que anys a venir a Manresa succeeixi alguna cosa semblant respecte als anomenats animals de companyia. Sobretot si es manté la tendència observada en els darrers temps, segons la qual la xifra d’animals de companyia censats (bàsicament gossos) és clarament superior a la de nounats. Només durant l’any passat el nombre d’animals matriculats va duplicar gairebé el d’infantaments. Això farà que, en un futur no gaire llunyà, Manresa esdevingui, a més d’una ciutat de població envellida, la metròpoli dels gossos i els gats. Per això estaria bé que els grups municipals en prenguessin bona nota i ho tinguessin en compte a l’hora de redactar els seus programes electorals. Ja es pot preveure que a mesura que sobrin llars d’infants faltaran residències canines de protecció oficial. Tampoc no caldran tants parcs infantils, sinó més Dog Parks, amb abeuradors en comptes de fonts, i més arbres on refugiar-se els gats de la supremacia canina. Als restaurants, més interessants que els menús infantils ho serà la carta per a gossos. Com a Castelldefels, on aquest estiu s’ha posat en funcionament el primer restaurant amb menú per a gossos. Ni als avis ni als gossos no ens calen pistes d’atletisme. No fora mala idea convertir el Congost en un canòdrom, i escollir un hereu i una pubilla de companyia entre els guanyadors de la cursa. El que caldran, en canvi, seran més lavabos públics de proximitat i incrementar els pipicans, a més a més d’un espai reservat on poder dedicar als peluts quadrúpedes eterna sepultura i l’oferta d’un horòscop escaient en aquest mateix diari. Tot això si volem mantenir-nos amatents a aquesta nova realitat i evitar estar contínuament com gat i gos.
