Quan desitgem que passi alguna cosa, sovint (o bé, malauradament, només a vegades) fem servir el gir tant de bo. N’és un exemple Tant de bo que plogui, oració equivalent a Espero que plogui, que és la construcció que s’empra en anglès: I hope it rains.
En canvi, quan considerem que el que desitgem és possible però poc probable (ex. 1), o bé, impossible (ex. 2), en català canviem el present de subjuntiu per l’imperfet de subjuntiu: 1) Tant de bo que el tractés més bé. / 2) Tant de bo que fossis més alta.
L’anglès expressa la primera construcció amb el gir «I wish + complement + would + infinitiu» i la segona amb «I wish + complement + past simple»: 1a) I wish she would treat him better. / 2a) I wish you were taller.
A més, quan es lamenta un fet, en anglès substituïm I wish per If only: Tant de bo que m’ho haguessis dit! = If only you had told me!
Finalment, el gir «I wish you wouldn’t...» s’usa per a criticar el comportament d’un altre: I wish you wouldn’t talk so much!
I el títol? I wish we’d use «tant de bo»!
