En tot aquest enrenou del canvi climàtic hi ha un monstre que no hem de despertar. El monstre del permagel.

Un 65% del subsòl de Rússia i una quarta part de la Terra té permagel, és a dir, un terreny que fa un mínim de dos anys que està sota temperatures negatives. En alguns llocs de Rússia els baixos dels edificis no toquen la superfície del terreny. Estan alçats perquè hi circuli l’aire, en aquests llocs més freds el canvi climàtic és més accentuat que a la resta del planeta.

El permagel té una capa superior activa que amb les calorades de l’estiu es desglaça i a l’hivern torna a recuperar-se. Però aquest estira-i-arronsa que s’ha mantingut durant segles s’està alterant. Tant els estius com els hiverns són cada vegada més càlids i el gel subterrani s’està degradant. I a quins perills ens enfrontem?

Al permagel hi ha congelats molts bacteris. Pot ser que hi siguin atrapats des de fa molt de temps, centenars de milers o milions d’anys.

No sé sap si són bacteris bons o dolents. Si són bons, benvinguts siguin; en el cas que siguin dolents, ens poden aportar pandèmies i malalties greus.

Poden ser bacteris que avui ja no existeixen, dels coneguts per la humanitat i que l’escalfament del planeta posi en contacte amb nosaltres. Un altre dels perills, els gasos estancats al subterrani, representa una amenaça molt seriosa. Conté quatre vegades més de carboni que el que hi ha a l’atmosfera. Si això ocorre alliberarà grans quantitats de metà, nitrogen i diòxid de carboni i l’efecte d’hivernacle que generaria afectaria no només l’àrea del permagel sinó tot el planeta. Com que no podem creure en la bona voluntat dels que ostenten el poder, pregueu a Déu perquè faci fred, jo no cal que ho faci, soc agnòstic.