Regió7

Regió7

Jordi Sardans

VIST I NO VIST

Jordi Sardans

Castelltallat, terra de masies

A les Jornades Europees de Patrimoni 2022 que organitza el Centre d’Estudis del Bages (CEB) es van analitzar les masies de Cal Pons, Cal Vinyes i les Selves; per acabar a l’església de Sant Miquel de Castelltallat. La primera visita va ser a l’església romànica deteriorada de Santa Eugènia de Governa (SEG). L’estudiós Francesc Villegas va mostrar on està situada la masia de Governa, (1031), amb topònim documentat del 955. Defineix el lloc com «zona inhòspita plena d’esglésies o capelletes romàniques i castells», que donen fe d’un territori poblat. El de Castelltallat està documentat des del 937, amb el nom de Montedono o Montdó. Explica que al Berguedà, les ràtzies sarraïnes obligaven la gent de la plana a fugir i anaven a viure a la muntanya, on hi havia més seguretat. Defensa la hipòtesi que la zona de Castelltallat, va passar un fenomen semblant. L’església de Santa Eugènia de Governa surt documentada al segle XV, dos segles després estava en molt mal estat i els amos de la masia van fer-ne una més a prop a partir de 1640. Típica del romànic dels segles XI i XII, SEG és una petita nau estreta i allargada amb absis a llevant i murs amples: «És una capelleta amb carreus senzills». Ernest Molins, membre del CEB, va explicar la masia de Cal Pons, interessant arquitectònicament, amb uns baixos intactes des de l’any 1686, però que no poguérem visitar. Estava associat al mas Perabaldés i als capmasos Folch i Roig i n’era propietari Cristòfol Pons. És una edificació sòlida amb pocs elements ornamentals, on destaca un gravat en forma de fulles en una de les llindes. La masia va acollir jueus i refugiats perseguits pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i en l’etapa del maquis durant la Dictadura franquista fins que el masover va ser detingut. A uns deu minuts hi ha una sínia «que amb els estris adequats encara funcionaria». Ernest Molins explica les particularitats de Cal Vinyes Vell, d’origen medieval, amb sostres de bigues juntes i arcs originals, però restaurada. Al segle XVI era la Selva sobirana (dalt) en contraposició a la Selva jussana (baix). S’anomenava mas Cornet, una família conflictiva i de sang calenta, amb el pedrenyal a punt. Quan la pubilla es casa amb l’occità Joan Vinyes, canvia de nom. Catalunya necessitava mà d’obra i la situació religiosa i política era molt inestable a Occitània, d’on molts han d’emigrar i alguns fan de mossos per les cases de pagès. Quan es posa a la venda se la queda la Comunitat de preveres de Sant Jaume de Calaf que després la venen a particulars. La casa Selva o Selves existia el 1492 segons el Cadastre, més tard també es va dir Utgés, però després de cinc generacions es va recuperar Selves fins a l’actualitat. Al segle XIX compren Governa, però recentment es van tornar a dividir. A les golfes conserva el bressol del polític republicà Joan Selves Carner i diverses fotografies. De l’interior és interessant la cisterna, del 1839, la sala central i la de l’aiguamanila, així com l’eixida, la pastera i un gran foc a terra. «Un museu amb les coses al lloc on toquen» va comentar Pere Fons de les finques Biosca. Roser Parcerisas va explicar que el castell és del 937 i l’església de Sant Miquel de Castelltallat (1031). A remarcar la capella del Roser, el retaule principal barroc i el passadís o mina que arribava fins a la rectoria, per on s’escapaven els perseguits perquè l’església tenia dret d’asil.

Compartir l'article

stats