Darrerament, hi ha dos temes recurrents als informatius. El primer són les baralles dialèctiques sobre estratègies per guanyar més independència política, i el segon és el dels preus de l’energia. Els que no volen que es perdi el temps parlant del primer diuen que cal parlar dels «problemes de la gent» i el rovell de l’ou dels problemes de la gent és el preu de l’energia que és també allò que sembla que dispara els preus de tots els productes de la cistella de la compra i alimenta la temuda inflació. Així que m’he entretingut a fer comparatives de preus per tal tingueu elements per prendre decisions sobre els vostres consums energètics, si és que teniu possibilitats de canviar sense que us costi més el suc que els moixons.
El fet és que es diu que ha pujat molt la compra sistemes de calefacció que fan servir la fusta. Veiem l’evolució dels preus en el darrer any, amb dades fins a l’estiu: el gas el juliol costava 143 euros MW/h, amb un increment en un any del 208%; l’electricitat que el juliol anava a 300 euros MW/h, s’havia incrementat un 246%; el gasoil a un preu d’1,97 euros/l, s’havia incrementat en un any un 46%; el pèl·let que es pagava en un sac de 15 kg a 6,63 euros , havia pujat un 32% i la llenya d’alzina a 190 euros la tona, havia pujat un 31%.
Però el més barat de tot és l’estella forestal, que és el producte de la gestió forestal que fan les ADF i que surt per 100 euros la tona. Això sí, per tenir una caldera d’estella forestal necessites quatre cops més espai que si la caldera fos de gasoil, però et sortirà a la meitat de preu la producció de calor. I és una energia renovable de la qual no es parla gaire.
Aprofitant que encara tinc espai deixeu-me comentar que els països «motors» d’Europa, com per exemple Alemanya, estan molt preocupats per l’augment del preu del gas (que dit sigui de pas, va començar a pujar molt abans de la guerra), fet que sens dubte, ens ha perjudicat molt als europeus i, curiosament ha beneficiat molt als americans del nord perquè ens han venut tot el gas liquat de petroli dels seus pous de fracking i d’aquesta forma, les empreses i les administracions que el subvencionen, recuperen amb escreix les pèrdues.
L’altre gran país europeu que té problemes és França, el país més nuclear del món que té la meitat de les seves 69 plantes parades per problemes tècnics estructurals i que necessita importar electricitat d’Alemanya o d’Espanya.
No és un gran consol comprovar que n’hi ha que estan pitjor que nosaltres. Perquè de fet, encara que els problemes de fons de l’escassetat de l’energia no apareguin en els debats dels polítics, entre els entesos hi ha serioses preocupacions. Aquests entesos resumeixen la situació amb una frase clarificadora: S’ha acabat l’època dels combustibles fòssils barats. Feia molts anys que es coneixia la situació, i les prediccions de fa cinquanta anys van encertar fins i tot que seria en aquesta dècada quan notaríem la gran davallada.
