Darrerament, a l’escenari de la política catalana s’hi escenifiquen tots els gèneres teatrals: comèdia, drama, monòleg, tragèdia... Igual que aquell lubricant de «3 en 1» a l’auditori del parc de la Ciutadella s’hi representen tres gèneres en un: la comèdia, el monòleg i el drama, tot en una sessió. Tant la posada en escena com la interpretació d’alguns/es protagonistes és un desastre. Malgrat que el desori escènic n’hi ha que tenen certes habilitats per interpretar qualsevol dels gèneres, menys el musical. Aquest gènere els costa interpretar-lo. La coreografia fa figa. Les expressions corporals són matusseres i la coral sovint desafina. Ja ho diu aquell refrany: dos galls en un galliner no canten bé.
Des de feia dies ja s’ensumava que uns i altres s’acabarien separant. Les dues parts volien imposar el seu propi guió. Per tant, no ha sorprès el trencament de la companyia. Ara, com en tota separació poc amistosa, ja comencen a sobrevolar els dards enverinats. Una temporada més el fariseisme i el caïnisme hi són presents.
No sóc analista polític, ni futuròleg, ni vident, ni profeta, però les reiterades picabaralles anuncien una temporada molt agitada. Uns han decidit fer-se el «harakiri» i els altres han decidit fer un curset d’equilibrisme sense xarxa.
La separació ha causat molts damnificats. Algunes persones es quedaran sense feina, però serà un atur transitori, ja que tenen la recol·locació assegurada. El trencament pot afectar a 95 alts càrrecs (directors generals, secretaris...), a 73 càrrecs de confiança (assessors, caps de comunicació...) i també alguns delegats/des territorials. Es calcula que aproximadament unes 300 persones de sobte veuran disminuït el seu suculent salari. Uns marxaran i uns altres vindran. Avui toca a uns i demà tocarà als altres. Tot queda en família, malgrat desavinguda.
Ara s’hauran d’aprovar els pressupostos per al 2023. Serà el moment de comprovar les seqüeles de la trencadissa. Els assajos d’aquests dies fan preveure un debat acalorat. La direcció està buscant aliances. I la llotja de contractació és un guirigall. Mercadeig, especulació, regateig, estira-i-arronsa.... Resumint, el resultat de les negociacions ens indicarà si l’espectacle es mantindrà en cartellera uns anys més o bé s’haurà de renovar aviat.
Vist el panorama és ben evident que s’ha de modificar la llei de l’espectacle. Cal una nova llei que permeti als espectadors/es substituir als protagonistes quan la seva interpretació sigui nefasta. Haver-los d’aguantar durant quatre anys és insuportable.
Molts espectadors i espectadores ja n’estem una mica farts. Cansats pels barroers espectacles. Avorrits per la mediocritat interpretativa. Emprenyats perquè es prioritzen els mateixos interessos. Preocupats per l’atrotinat «attrezzo» (llegir sanitat, ensenyament, serveis socials, etc.).
Ara que la Generalitat ha iniciat les preinscripcions del Cicle Formatiu de Grau Superior en Tècniques d’Actuació Teatral (és veritat, no és ironia) aniria bé que alguns/es s’hi matriculessin. Al ser del mateix gremi fins i tot tindran descompte.
