La Diputació de Barcelona ha fet un gran treball per saber el grau de satisfacció dels ciutadans sobre els serveis que els ofereix el seu municipi. En un exercici de transparència els ha penjat a la xarxa. Els municipis de més de 10.000 habitants tenen la seva pròpia enquesta, i els altres estan agrupats en sis diferents trams de població.
És força interessant veure les diferències entre municipis, com també ho és la percepció que tenen els ciutadans de la seva ciutat. Per altra banda, s’endevinen quins són, pels ciutadans, els problemes més greus. En el cas de Manresa, hi ha dues anomalies respecte a la resta, l’aparcament i la seguretat ciutadana.
En el cas de l’aparcament, l’Ajuntament ha posat fil a l’agulla. Es nota que tenien el treball i han rumiat com millorar la percepció. Fa pocs dies ens van anunciar la municipalització del servei de la zona blava. Un cop pagada la plaça de la Reforma, els permetrà abaixar les tarifes i que ningú s’estranyi si les abaixen a la meitat, atès que com que és municipal hi ha molt marge de maniobra, i si del que es tracta és de millorar la percepció, tot s’hi val.
En l’assumpte de la seguretat, s’ha de dir que han actuat ràpid per millorar les percepcions, ens han anunciat la creació d’una comissaria conjunta de Mossos i Guàrdia Urbana al centre de la ciutat. Dubto que un espai físic millori res, l’únic efecte que tindrà és que augmentaran el nombre de denúncies, la qual cosa pot ser molt perjudicial per a les estadístiques sobre els petits delictes, però efecte real molt poquet. És curiós que els candidats –tots– estan parlant d’aquest tema i sembla que volen convertir-ho en el tema central d’aquí a les eleccions. Sincerament, em sembla que darrere d’aquestes pomposes declaracions el que hi ha és una falta d’idees transformadores creïbles, i de projectes de ciutat que il·lusionin els ciutadans. També en alguns casos, no cal amagar-ho, és racisme amb tota la seva cruesa.
Respecte a la seguretat tinc la meva teoria, que pot molt ben ser equivocada, però estic convençut que no tenim un greu problema de seguretat, el que tenim és un problema de convivència que, amanit amb una lògica aporofòbia, casos puntuals de violència i la manca d’habitatge assequible per a molts ciutadans, ens crea aquesta sensació d’inseguretat.
Dic que és un problema de convivència perquè la Manresa d’avui ja no és la barreja de manresans d’origen, amb manresans d’adopció, vinguts d’altres indrets d’Espanya. Ara els nous manresans són vinguts d’altres indrets més llunyans, amb unes cultures i religions molt diferents de la nostra i molts d’ells vinguts de llocs amb molta violència. La integració no serà fàcil i passarem un llarg temps complicat fins que tinguem assentada aquesta nova Manresa multicultural i multireligiosa. Haurem d’aprendre a conviure, cosa gens fàcil, perquè partim de posicions molt allunyades. Però aquell que vulgui treure rèdit polític immediat, se li girarà a la contra perquè la realitat s’acabarà imposant, igual que s’imposa la llei de la gravetat.
